Les auditories a les empreses públiques

La presentació de les auditòries a les empreses públiques del Govern balear ha coincidit en el temps amb la dimissió de Misericòrdia Ramon, provocada pel contracte blindat de l'exdirector del ParcBit, Felio Morell. La sospita que s'ha fet servir la tàctica del «ventilador» és lícita, però, al mateix temps s'ha d'assenyalar que en el cas de Misericòrdia Ramon la reacció de l'Executiu ha estat exemplar en assumir amb rapidesa totes les responsabilitats polítiques. Tornant a les auditories, que s'haurien de deslligar del moment actual de crispació, aquestes, pel que s'ha sabut, constaten una mala gestió a les empreses públiques del Govern durant l'anterior etapa. Aquesta mala gestió hauria de ser presa com a contraexemple per l'actual majoria. No es poden permetre determinades alegries o distraccions en la gestió dels pressuposts de la Comunitat Autònoma. Les auditories posen en qüestió una manera de fer les coses, però, sobretot, obliguen els nous governants a no repetir la història. Fins aquí, hem parlat de mala gestió, un terme que no es pot confondre amb corrupció. Del primer, se'n deriven responsabilitats polítiques; del segon, responsabilitats penals. La confusió entre els dos conceptes no és lícita. Sona a cortina de fum, que, paradoxalment, podria acabar beneficiant els presumptes malgestors. Confonent què és el que jutja, en no haver-hi responsabilitats penals, al·legarien que la seva gestió fou bona. Això és mesclar ous amb caragols. De tota manera, i resulta una obvietat, si de les auditories es desprenguessin indicis delictius, l'executiu hauria de portar el cas a la Justícia. Ja no es tractaria d'una qüestió de voluntat. Seria una obligació.