Encara hi ha qui creu de bona fe que l'article salat és una exclusiva del nostre arxipèlag. Doncs no és així, és una herència que ens van deixar aquells catalans que van venir a Mallorca darrere el rei Jaume I per repoblar-la i colonitzar-la i fer-ho després amb les altres illes. L'article salat, actualment, és ben viu a diferentes indrets de Catalunya, entre els quals hi figura la comarca de la Selva. En una ocasió, amb uns familiars de Barcelona, vaig anar a dinar al restaurant El Sobirà, situat entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm (comarca de la Selva). Mentre ens preparaven la taula, se'm va ocórrer visitar la cuina. De sobte, darrere meu, algú va dir «Maria, ja has posat sa taula?». Aleshores vaig preguntar qui havia dit «sa taula» i em va contestar una cambrera jove que havia estat ella i, a més, va dir-me que ells també deien «sa granera i sa ribella». Això deixava ben palès el que he dit abans, que l'article salat és una herència. A Catalunya hi ha uns topònims amb l'article salat: Sant Joan Despí (Baix Llobregat), Sant Just Desvern (Barcelones), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), possiblement a l'antigor ho devien escriure així: Sant Joan des Pi, Sant Just des Vern, Sant Esteve ses Rovires, Sant Climent ses Cebes, Sant Llorenç sa Vall.

Per una altra banda, no sempre utilitzam l'article salat. Vegem-ho: la Seu, el cel, la Mare de Déu, el papa, el bisbe, el rosari, l'església, l'hospital, la Sala, la mar, el món, l'infern, a les bones o a les males, a les fosques, a l'aire, a la biorxa, etc., o el senyor Josep té un germà molt afeccionat a la mar. Té un bot a la vela i sovint hi va a pescar a la fluixa, abans de les sis.