El costum

Les lesions dels grans esportistes ens recorden que els grans premis no reforcen els tendons. Crivillé n'és la prova més actual. I per molts pesos que haguem aixecat en la vida, qualsevol bombona de butà pot ser la bombona, i deixar-te estirat al llit una bona temporada, amb manta elèctrica i relaxants musculars. La inducció no funciona en aquests casos: per més que hagis sortit del garatge amb els ulls clucs o esclatant-te de riure, sintonitzant l'auto-ràdio prejuràsic o contestant el telèfon "tirau la primera pedra", res no et diu que en qualsevol moment fregaràs el parafangs posterior dretà, encara que surtis amb temps, tranquil i empolainat. El costum no ens immunitza. Simplement, ens dóna la confiança de l'estúpid. Tanta mandanga amb la vedella i avui el col·lega està de baixa per intoxicació d'ostres. «No m'havia passat mai», això diuen tots: la incapacitat davant d'un testimoni novell obliga sempre a fingir sorpresa. Els accidents "«allò que ve a rompre el curs de les coses», al diccionari", com qualsevol canvi, subratllen la realitat quotidiana: ens fan com som. Marquen el ritme. I la cosa del costum esmorteeix els crits de l'Índia i d'El Salvador una vegada passat el clímax "el canvi es transforma en norma"; els avions sobre Bagdad o sobre on sigui seran una constant amb Bush Jr. Però no cal anar-se'n tan enfora: ja ningú no mira el preu de la benzina, ni es tanca a les esglésies pel preu de l'habitatge, ni denuncia el goril·la de la discoteca quan veta el pas al germà moro. Ni per les multes injustes de la zona blava, ni per la saturació de les línies telefòniques, ni perquè la nova diagonal palmesana serà com un altre esbucament de les murades i dóna llum verda a Mallorcòpolis, capital Costitx.