A hores d'ara després de gairebé vint anys de planificació lingüística encara hi ha molts sectors de la vida quotidiana i cultural a Catalunya que pel que fa a l'ús del català (cinema, premsa, etiquetatge, i altres) pateixen un alt grau de discriminació. Per exemple, en l'àmbit de l'etiquetatge i l'embalatge a Catalunya i per extensió arreu dels Països Catalans, podem observar que la nostra llengua és nul·la o pràcticament inexistent.

Si cada país exigeix per llei l'etiquetatge dels productes en la seva llengua pròpia no veig per què Catalunya no té cap llei que reguli l'etiquetatge en la nostra llengua.

Que el català no és un idioma oficial?
Doncs, sincerament no ho sembla.
Els productes abans apareixen en castellà o les altres llengües majoritàries, com l'anglès, el francès o l'alemany, que en català. Fins i tot, el percentatge de productes etiquetats en grec és més alt.

És ben cert que les empreses catalanes importants no fan servir la llengua del país, i és que em sembla que ni tan sols s'ho han plantejat.
Que es pensen que els seus guanys disminuiran?
No, això no ho crec pas, perquè la població aquesta mena de canvis sempre els rep amb bona cara.
Per tant, des de la meva modesta posició demanaria a les empreses d'aquí que es plantegessin l'opció de l'etiquetatge en català per tal d'anar normalitzant el català a Catalunya.