Des de fa molt de temps s'han anat reprimint les nostres arrels, la nostra consciència de poble. El franquisme va ser un retrocés important dins la societat, més abocada a l'alta societat ja que els de classes socials més baixes, gràcies a l'abandó de l'escola, no es varen infiltrar tant dins la imposada llengua castellana i la censurada història que s'explicava. Les Illes, a diferència de per exemple la Rioja, tenen una cultura i una llengua que han de defensar mitjançant la política; ja és clar que al nacionalisme illenc li fa falta molt per ser l'adequat però a poc a poc va millorant. La desmesurada accentuació cultural i una profunda i volguda desaparició de la nostra identitat per part d'alguns, ha fet renéixer un sentiment nacionalista del qual tants i tants d'anys n'havia estat mancat la nostra comunitat.
Hem de tenir clara la diferència entre Estat i nació, ja que juguen un paper molt important en el tema nacionalista. En paraules que pugueu entendre tots, l'Estat és el terreny que involuntàriament és governat per un òrgan i que s'encarrega de tenir les mateixes condicions per tot el territori, mentre que la nació és la identitat d'un grup col·lectiu amb diferent cultura, llengua... Així, podem afirmar que l'Estat espanyol està format per vàries nacions culturalment diferents, les més rellevants de les quals són Euskadi i Catalunya. Així Mallorca s'ha convertit, dins l'Estat, en una simple regió: «Comunitat Autònoma de les Illes Balears».
Començant per Carlemany l'any 800 i fins als nostres dies, han passat moltes coses, però gràcies a petits grups, les nostres arrels encara no són perdudes del tot.
Si parlam de la darreria del segle XX, en què els progressos han estat bons però lents, s'ha de parlar d'un futur incert encara. La manca de consciència nacionalista per part de la gent és deguda al fet que per part dels partits polítics que preocupats amb la cultura i la llengua, a l'hora tan important han deixat de banda altres problemes de la societat i de problemes n'hi ha molts de banals: hem de pensar que la població de les Illes, que no arriba al milió, a més d'estar formada per un percentatge molt alt de castellanoparlants, el turisme ens porta vuit milions de boques cada any durant els mesos de més calor, aquí les infraestructures ens fallen, la modernització, els residus sòlids, la manca d'aigua i tants de problemes de manca d'espai en un terreny tan fràgil. Un altre factor que intervé és el tracte illenc i no l'argument d'arxipèlag a l'hora de lluitar davant l'administració central, el centralisme de Palma tampoc no és bo. El contraresta la feina dels Consells Insulars, molt importants últimament. La política nacionalista des que va aconseguir l'estat d'autonomia, encara una mica deficient, no ha aconseguit gran cosa en matèria antirepressió de la nostra identitat, potser perquè hem tengut els governants centralistes amb l'ull a Madrid. Però per què serà que quasi tots els intel·lectuals són o eren en un passat nacionalistes? Mn. Antoni Maria Alcover, Melià...
Queda molta feina a fer, cal espavilar.
