Per molt que l'assisteixin raons tècniques (també molt discutibles) convendria que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, adaptàs el seu discurs a la realitat de la terra que visita. En aquests moments, després de la sentència de l'Isiquema, la capacitat d'endeutament del Govern de les Illes Balears no és una qüestió d'equilibris macroeconòmics i de dèficits zero. És una qüestió de primer ordre i que afecta directament tots els ciutadans de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Ningú no entendrà que un exercici dubtós d'austeritat posi en dubte la reforma d'unes carreteres que clamen al cel; d'unes necessitats educatives que són més que òbvies; d'unes mancances d'assistència sanitària que no han de menester comentari; d'una xarxa elèctrica que fa aigua... Etcétera. El senyor Montoro hauria de saber tot això i tenir-ho molt present quan parla de fugir de l'endeutament. Si s'ha d'evitar, que s'eviti. Però que sigui a través d'un millor finançament autonòmic. Les Balears aporten molt a la hisenda pública i el ministre ho sap millor que ningú. Per tant, cap obsessió economicista ha de privar els seus ciutadans del dret a unes infraestructres bàsiques. S'ha abusat tant de la macroeconomia que és difícil usar-la com a argument contra la despesa pública, sobretot quan aquesta està tan justificada com en el nostre cas. No creï problemes, senyor ministre. Ajudi'ns a solucionar-los.
? Universitat i educació La Universitat de les Illes Balears ha decidit implicar-se en la lluita contra el fracàs escolar. La iniciativa és de lloar, perquè, almanco en aparença, el fracàs escolar és un problema que preocupa la nostra societat. No obstant això, seria necessari no reduir la internvenció a la relació entre l'ensenyament secundari i la universitat. La preparació per a la universitat ha deixat se ser l'única finalitat dels estudis secundaris. Aquest nivell educatiu s'ha democratitzat i ha de complir amb un univers d'expectatives professionals i vitals més ampli que el que tenia abans. Qualsevol intervenció que s'hi faci i no tengui en compte aquest factor està condemnat també al fracàs.
