La paraula «vaca» té més de quaranta accepcions als bons diccionaris del nostre idioma. Fins i tot hi ha peixos que es diuen «vaques» i que fan un brou fantàstic. Quan dic «pienso», en castellà, em ve al cap la sentència cartesiana que ens explicava don Pep Font, a mig segle, al darrer curs del nostre batxillerat. El llibre ho deixa en llatí, «cogito, ergo sum», però don Pep ens ho explicava en castellà: «Pienso, luego existo». Ara, quan ja han passat avall el llatí, el castellà dels llibres que estudiarem i el pobre don Pep Font, surt de bell nou el mot castellà «pienso», però no ens indueix a confirmar la pròpia existència, sinó la dels fabricants del pinso o «pienso» que ha enverinat les vaques...