Infraestructures i populisme

Fer un camp de futbol és assentar bases sobre fermes seguretats. Qualsevol altra proposta d'instal·lació esportiva no forma part més que de la utopia esquerranosa. Una opció inútil! Embafar de mel la ruca boca de l'ase! Tanmateix, les classes populars no tenen gràcia agafant una raqueta de tennis, ni estil, ni tenen una pegada aristocràtica, la manegen com si fos una paleta de matar mosques. Tanmateix, una pista de tennis, com a molt n'hi poden jugar quatre i a una de handbol, catorze. Quin percentatge més ridícul, si ho comparam amb la trentena que poden agombolar-se entre les línies paral·lelipípides d'un camp de futbol! Són camps de futbol, que necessita la ciutat! Si l'època daurada del fagedisme ciutadà romandrà lligada i eclipsada sempre pel reialme de la mort (Ni Keops, ni Kefren, una nova manera de guaitar a l'eternitat: Bon Sossec, podria dir qualsevol tanca publicitària). El declivi fagedista romandrà lligat als embussos de trànsit (Si la cançó diu, «cada dia es fiesta en Mallorca, cada dia nace un nuevo amor» ara en podríem fer una versió tecno o alternativa, tan se val, que digués que cada dia hi ha un carrer esbudellat, cada dia es fa un nou embús) "una vertadera llàstima que no es puguin inaugurar, els embussos, perquè algun regidor que només serveix per fer planta a les fotos, acabaria estressat" i, també es lligarà, l'hora roenta, que no encantada, del nostre batle, als camps de futbol. Allà on hi hagui una quarterada un poc plana, venga un camp de futbol: un planter de paraules mal sonants, d'amenaces, d'apologia de la barbàrie! Potser creuen que mentre les classes subalternes tenguin una quarterada on esbravar-se i tirar coces, i fer qualque torrada de germanor, i coses d'aquestes, la tendran contenta i no es prendran la molèstia ni d'anar a votar, no fos cosa llavors votassin amb l'avior i sortís un resultat poc decorós per als interessos seus.

Molt millor un camp de futbol que una escola, perquè a les escoles només es generen problemes i conflictes i els diaris, de tant en tant, duen notícies luctuoses que no són estèticament condretes, en canvi, pegar a un àrbitre, sempre ha entrat dins les possibilitats dels errors perdonables. Camps de futbol, encara que sigui eternament un creu per als veïnats, en aquests casos es pot aplicar allò que el bé comú exigeix certs sacrificis. Escoles? Ja bé poden apilotonar-se a les que hi ha. Tanmateix, en Fageda deu pensar això, no aprendran res i seran desagraïts, i si les escoles perifèriques són plenes, deixaran omplir, només dels nostres, les de pagament, i llavors sí que no hi podran anar mai els subalterns a contaminar les nostres tiges tendres. Haurem preservat els nostres plançons d'un mestissatge perniciós car els nostres practiquen paddel, o bàsquet, o tennis i no es mesclen amb la púrria, fins i tot quan juguen a futbol, ho fan a una altra lliga, la de les élites, la de les botes cares; la púrria s'escorxa entre ells i passa gust, per això no li podem negar la sal d'un camp de futbol, una quarterada ben aprofitada, la inversió més agraïda. Torrades de germanor: xoriços i sobrassada, integració i normalització total. Fora imposicions lingüístiques, fora crear-los mala consciència d'haver d'anar a escola. Estalviem-los la frustració del fracàs escolar, deixem-los en canvi, somniar que algun dia formaran un heroi que durà una camiseta folrada de milions. Tots som iguals, tots tenim dret a somiar!