Ara tenim la crisi de les vaques boges, i tornam a tenir el
debat centrat en les solucions de final de canonada: sentim parlar
sobretot de si enterrar o si cremar, de vísceres congelades i de
màquines de fer farines. El problema de les vaques boges esdevé un
problema de residus.
No estaria de més dur el debat una mica més cap a les causes de
la crisi i, en conseqüència, cap a les mesures de prevenció i les
solucions a mitjan i llarg termini. Des del punt de vista ecològic,
l'eliminació de les restes d'animals infectats és una part d'un
problema d'abast infinitament més gran, que afecta la totalitat del
sistema de producció agrícola i ramadera. Les societats modernes
han conformat aquesta producció segons una lògica purament
industrial i empresarial: les explotacions han de ser com més
grosses millors, i l'optimització de la productivitat ha de ser el
principal objectiu. Alguns dels resultats salten a la vista: les
vaques esdevenen màquines de fer llet i entrecots, i passen de ser
bèsties herbívores a ser alimentades amb carn de congèneres
intoxicats. Els altres símptomes de la malaltia del sistema aniran
apareixent: carns amb dioxines o metalls pesants, verdures amb
restes de biocides tòxics, etc.
El més saludable seria aprofitar la crisi de les vaques boges
per anar pensant en dues coses tan essencials com la reconversió de
l'agricultura i la ramaderia en sentit ecològic i les actuacions
per a la protecció de la seguretat alimentària. Pel que fa a
l'agricultura, no val invocar les resistències del sector: aquesta
mateixa setmana pagesos de Campos sol·licitaven de l'administració
el foment de les pràctiques ecològiques. L'administració ha de
jugar un paper d'impulsor de l'ecologització del camp, mitjançant
actuacions com ajudes per a la produció neta, formació de pagesos
joves en agricultura orgànica i foment de la distribució dels seus
productes. L'establiment d'objectius quantificables, com pot ser el
d'arribar a un 10% de producció ecològica en el termini de quatre
anys, ha de servir d'impuls per a aquesta transformació.
Pel que fa a la seguretat alimentària, les administracions han
de marcar"se la voluntat de protecció dels consumidors com a eix
principal. És necessari avançar en la creació d'autoritats de
vigilància, amb poders de supervisió sobre tot el procés de
producció i distribució dels aliments. Hi ha d'haver agències de
seguretat alimentària d'àmbit europeu, d'àmbit estatal i d'àmbit
autonòmic. Una agència de seguretat alimentària ha de ser un
organisme públic però independent del govern, amb capacitat per
controlar i garantir la qualitat dels aliments que es produeixen i
que arriben als consumidors. No cal dir que ha d'estar ben dotada
pressupostàriament i tenir una alta capacitat tècnica i
científica.
Tornant al principi, no ens podem limitar a constatar que
l'agricultura tal com avui la practicam genera residus tòxics que
hem d'eliminar d'alguna manera. No hem de tornar a adreçar"nos a un
problema de contaminació col·locant un filtre a la xemeneia. El
problema és més profund. El sistema industrialista de producció
agrícola i ramadera és tot ell un immens material específic de
risc: ens podem anar pensant si l'hem d'enterrar o si l'hem
d'incinerar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.