Ara tenim la crisi de les vaques boges, i tornam a tenir el debat centrat en les solucions de final de canonada: sentim parlar sobretot de si enterrar o si cremar, de vísceres congelades i de màquines de fer farines. El problema de les vaques boges esdevé un problema de residus.
No estaria de més dur el debat una mica més cap a les causes de la crisi i, en conseqüència, cap a les mesures de prevenció i les solucions a mitjan i llarg termini. Des del punt de vista ecològic, l'eliminació de les restes d'animals infectats és una part d'un problema d'abast infinitament més gran, que afecta la totalitat del sistema de producció agrícola i ramadera. Les societats modernes han conformat aquesta producció segons una lògica purament industrial i empresarial: les explotacions han de ser com més grosses millors, i l'optimització de la productivitat ha de ser el principal objectiu. Alguns dels resultats salten a la vista: les vaques esdevenen màquines de fer llet i entrecots, i passen de ser bèsties herbívores a ser alimentades amb carn de congèneres intoxicats. Els altres símptomes de la malaltia del sistema aniran apareixent: carns amb dioxines o metalls pesants, verdures amb restes de biocides tòxics, etc.
El més saludable seria aprofitar la crisi de les vaques boges per anar pensant en dues coses tan essencials com la reconversió de l'agricultura i la ramaderia en sentit ecològic i les actuacions per a la protecció de la seguretat alimentària. Pel que fa a l'agricultura, no val invocar les resistències del sector: aquesta mateixa setmana pagesos de Campos sol·licitaven de l'administració el foment de les pràctiques ecològiques. L'administració ha de jugar un paper d'impulsor de l'ecologització del camp, mitjançant actuacions com ajudes per a la produció neta, formació de pagesos joves en agricultura orgànica i foment de la distribució dels seus productes. L'establiment d'objectius quantificables, com pot ser el d'arribar a un 10% de producció ecològica en el termini de quatre anys, ha de servir d'impuls per a aquesta transformació.
Pel que fa a la seguretat alimentària, les administracions han de marcar"se la voluntat de protecció dels consumidors com a eix principal. És necessari avançar en la creació d'autoritats de vigilància, amb poders de supervisió sobre tot el procés de producció i distribució dels aliments. Hi ha d'haver agències de seguretat alimentària d'àmbit europeu, d'àmbit estatal i d'àmbit autonòmic. Una agència de seguretat alimentària ha de ser un organisme públic però independent del govern, amb capacitat per controlar i garantir la qualitat dels aliments que es produeixen i que arriben als consumidors. No cal dir que ha d'estar ben dotada pressupostàriament i tenir una alta capacitat tècnica i científica.
Tornant al principi, no ens podem limitar a constatar que l'agricultura tal com avui la practicam genera residus tòxics que hem d'eliminar d'alguna manera. No hem de tornar a adreçar"nos a un problema de contaminació col·locant un filtre a la xemeneia. El problema és més profund. El sistema industrialista de producció agrícola i ramadera és tot ell un immens material específic de risc: ens podem anar pensant si l'hem d'enterrar o si l'hem d'incinerar.
