Viure en l'instant, com diu un poeta amic meu, és viure en el futur. Els nostes avantpassats definien la prosperitat amb la metàfora de les «vaques grasses» i la misèria amb l'altra metàfora de les «vaques magres». Semblava que ja sabien o que, almenys, ja pressentien que, de vaques, en parlaríem in saecula seculorum. Fins i tot, hi ha països on la vaca és el símbol de la divinitat. Viure en l'instant d'ara mateix significa viure en un llarg futur de vaques boges, de les quals tothom en pot patir les conseqüències. El més greu d'aquest cas és, en bon idioma i en bona metàfora, que les «vaques boges» mai no són les «vaques grasses» dels rics, sinó les «vaques magres» dels pobres...