Una de les proves més fefaents de la poca consideració que mereixem nosaltres, la gent d'anar a peu, els que procuram complir les lleis i, el més important potser, ser respectuosos amb els reglaments, a l'anomenada «classe dirigent», tant la del sector públic com la del privat, la podem trobar tots els dies als mitjans de comunicació, les pàgines dels diaris, els espais de televisió i ràdio. Ens tracten així, globalment, com a menuts al·lotons de parvulari, més o manco, o saben que, com que la gent d'aquí llegeix poc, idò és perfectament igual que amollin les collonades que sia, que tanmateix ningú se n'assabentarà. Pressuposen potser que, nosaltres, la ciutadania que circula i paga, com que per aquí tothom és milionari segons les estadístiques, rics i plens com som, individualment tenim tots els problemes resolts i no ens preocupam per a res, ja s'ho faran, llegim solament les pàgines d'esports, potser les esqueles mortuòries per si és precís assistir a qualque funeral, ja sabeu, la cosa social de l'acte, la programació de la televisió i res pus, idò no ve d'aquí complicar-se la vida en manifestar idees intel·ligents, raonaments clars, arguments convincents en les declaracions públiques. Es tracta d'amollar el primer que els passa pel boll i au, si passa, passa, i si no, també, que tanmateix el viure són dos dies mal comptats. Ho venia a dir per un parell de coses que aniran sortint tot seguit, si la paciència m'ho comporta. La primera de totes és aquesta: el senyor Joan Frau, portaveu del Col·legi Oficial d'Enginyers de Balears, va dir fa un parell de dies a un diari local aquestes solemnes bajanades, almanco al veure d'aquest sineueretxo que signa just aquí baix del text, que jo de parvulet, res, eh?: soterrar les línies elèctriques aèries de les Balears és inviable per dos motius fonamentals: A) "El sobrecost de producció que elles, les companyies subministradores d'energia, (ella en singular, GESA, en el cas d'aquí) no podrien suportar de cap de les maneres. Pobreta, GESA, tants lustres repartint sucosos beneficis a l'accionariat, omplint-se les butxaques mà plena, a grapades, reduint plantilla, jubilant treballadors abans d'hora, escatimant correcte manteniment de les instal·lacions, erosionant la qualitat del servei com es va poder comprovar el segle passat, i ara no en pot distreure uns quants per estalviar bellumes al paisatge, seria un mal cop pel resultats del seu balanç acostumats a la baldor dels beneficis. Pobreta GESA! . B) "Per motius mediambientals, doncs, segons el dit senyor Frau "i alerta, que ara vaig a transcriure una collonada tamany natural que he llegit i retallat i que té un lloc d'honor al panell de suro de la meva estança de feina, clavat amb una xinxeta de cabota vermella", el soterrament de les línies aèries, la desaparició dels pals i les columnes que embruten ara i arreu l'objectiu de qualsevol fotografia mallorquina, PROVOCARIA SEQUERA!, al criteri del genial senyor Joan plouria menys, la qual cosa significaria inexorablement: més escassesa d'aigua, pel tant més dessaladores = més necessitat d'energia = més centrals. Jo, la veritat, no ho havia sentit a dir mai això que els pals de les línies d'electrificació, àdhuc les monumentals columnes d'alta tensió que xapen, migparteixen els ullastrars de la plana, els comellars ombrívols, els tossals barbats de pinar, qualque hort, fomentassin, propiciassin la desitjada, necessària, imprescindible pluja. Però vaja, hi ha tantes coses que succeeixen avui mateix, que jo no havia sentit a dir mai, que... I les que em resten per escoltar i aprendre, si la vida em basta, pensava just ara. Si és veritat la cosa aqueixa, bono, idò fantàstic, ja sap el que ha de fer el Govern Balear, el Pacte de Progrés, fora més maldecaps per la cosa de l'aigua, que s'oblidi de dessaladores i altres històries i comenci a posar per tot arreu pals connectats els uns amb els altres amb cable de coure ben revingut, i au, festa, ens plourà ben sovint i un altre problema resolt. Mirau si són fàcils d'arreglar, les coses.