El batle de Palma s'ho sol passar d'allò més quan arriba el mes de maig. Aleshores, fa una passadeta per les paradetes que els col·legis han instal·lat al passeig del Born. Fins i tot, s'asseu amb els ninets, hi juga, fa figuretes de plastilina, etcétera. Després, l'endemà, els diaris duen unes fotografies precioses amb el primer edil amb cara de «deixau que els nins s'acostin a mi». I ningú no té perquè dubtar que Joan Fageda sigui autènticament feliç amb els menuts. Segur que està més content que un infant amb unes sabates noves quan cada any visita l'activitat «Per primavera l'escola surt al carrer». Hi ha, però, en aquests mesos, indicis preocupants que, per ventura, enguany, a efectes municipals, faran bo allò que maig és el més cruel de tots els mesos. És ben possible que l'escola surti al carrer, però acompanyada de pares i de mares "que voten" amb un estat d'ànim no gaire favorable a Cort. Podria ser que els nins i els seus progenitors es volguessin acostar al batle i no viceversa. Els mals costums s'escampen amb celeritat i, darrerament, això d'arruixar s'ha posat com a de moda. S'hi apunta moltíssima de gent, que "ja sé que recordar-ho és de mal gust" vota. No sé si convendria que el batle parlàs una estoneta amb José María Rodríguez i amb Jordi Llabrés. Li farien cinc centims de com estan d'alterats els esperits en la comunitat educativa. Per res, per quatre cosetes de no res: per unes obres que el secretari de l'Ajuntament considera irregulars i que poden acabar davant el jutge; i perquè hi ha escoles que no tenen parets. I, si a dues bandes s'ha arribat a aquest extrem, com no ha d'estar el manteniment a la majoria de centres? No hi ha res més contagiós que el malhumor justificat. Enguany, "qui sap?", si no es donen algunes condicions, l'escola podria sortir al carrer.