Amb el panorama informatiu dominat per les «cosetes» d'Aznar (vaques boges, submarins nuclears, leucèmies dels Balcans, immigrants en vaga de fam i sentències sobre sous de funcionaris), és difícil cridar l'atenció sobre les qüestions polítiques essencials que afecten la nostra comunitat. La quota d'atenció social que queda per als assumptes locals just dóna per a les notícies del moment. Correm el risc de perdre de vista quins són els grans reptes a què s'han d'enfrontar les institucions governades per coalicions progressistes. Correm el risc, en definitiva, que els nous governants oblidin que la ciutadania els va fer l'encàrrec de canviar el rumb polític de la nostra terra.
D'entre aquests reptes, el de la protecció territorial continua essent el primer. L'avanç en la contenció urbanística serà la mesura amb què la gent progressista mesurarà, l'any 2003, l'èxit de la coalició. El fet és, però, que continua la sensació de saturació i, el que és pitjor, continua la sensació que no s'ha aturat la dinàmica del «cada vegada més». Les dades que s'han conegut una vegada acabat l'any 2000 aporten fonaments sòlids a aquesta percepció. Com cada any, s'han visat projectes d'habitatge equivalents a 40.000 noves places: la colonització del nostre territori per part del ciment no s'ha aturat, ni tan sols no s'ha ralentit. N'és un símptoma ben clar el pes del sector de la construcció al PIB de la comunitat, que encara creix: l'any 2000 el sector ha mogut 210.000 milions de pessetes (xifra superior al pressupost autonòmic), cosa que suposa un increment de l'11% respecte del 1999. I encara un altre: nou rècord (com cada any) de passatgers a Son Sant Joan.
Les actuacions fetes fins ara, per part tant del Govern com del Consell de Mallorca, queden quilòmetres per sota del que exigeix el canvi de rumb cap a la sostenibilitat. El Govern ha introduït modificacions puntuals a les Directrius d'Ordenació Territorial i a la Llei del Sòl Rústic que eleven el grau de protecció del sòl rústic. També ha salvat es Canons, es Cap des Pinar i Alcanada. El Consell ha fet la seva moratòria, que bàsicament suspèn l'edificabilitat als sòls sense serveis del litoral. Cap d'aquestes mesures no és negativa: el problema és que el conjunt de totes té una incidència anecdòtica sobre el ritme imparable d'encimentació de l'illa i sobre els sostres de població.
Res seria pitjor que tenguéssim la sensació de deures fets mentre l'essencial continua sense modificar-se. La societat sap molt poca cosa sobre què suposarà la revisió de les Directrius d'Ordenació Territorial (tasca urgent del Govern i del Parlament) o sobre quina Mallorca dibuixarà el Pla Territorial Insular que ha de fer el Consell en el curs d'aquesta legislatura. Fa falta que les institucions es carreguin les piles, però també fa falta un nivell més alt d'exigència ciutadana i dosis més altes de debat sobre la qüestió. No oblidem el que hauria de ser el leit-motiv de la legislatura: en la protecció del territori, més que en cap altra cosa, ens hi jugam el futur.
