Amb el panorama informatiu dominat per les «cosetes» d'Aznar
(vaques boges, submarins nuclears, leucèmies dels Balcans,
immigrants en vaga de fam i sentències sobre sous de funcionaris),
és difícil cridar l'atenció sobre les qüestions polítiques
essencials que afecten la nostra comunitat. La quota d'atenció
social que queda per als assumptes locals just dóna per a les
notícies del moment. Correm el risc de perdre de vista quins són
els grans reptes a què s'han d'enfrontar les institucions
governades per coalicions progressistes. Correm el risc, en
definitiva, que els nous governants oblidin que la ciutadania els
va fer l'encàrrec de canviar el rumb polític de la nostra
terra.
D'entre aquests reptes, el de la protecció territorial continua
essent el primer. L'avanç en la contenció urbanística serà la
mesura amb què la gent progressista mesurarà, l'any 2003, l'èxit de
la coalició. El fet és, però, que continua la sensació de saturació
i, el que és pitjor, continua la sensació que no s'ha aturat la
dinàmica del «cada vegada més». Les dades que s'han conegut una
vegada acabat l'any 2000 aporten fonaments sòlids a aquesta
percepció. Com cada any, s'han visat projectes d'habitatge
equivalents a 40.000 noves places: la colonització del nostre
territori per part del ciment no s'ha aturat, ni tan sols no s'ha
ralentit. N'és un símptoma ben clar el pes del sector de la
construcció al PIB de la comunitat, que encara creix: l'any 2000 el
sector ha mogut 210.000 milions de pessetes (xifra superior al
pressupost autonòmic), cosa que suposa un increment de l'11%
respecte del 1999. I encara un altre: nou rècord (com cada any) de
passatgers a Son Sant Joan.
Les actuacions fetes fins ara, per part tant del Govern com del
Consell de Mallorca, queden quilòmetres per sota del que exigeix el
canvi de rumb cap a la sostenibilitat. El Govern ha introduït
modificacions puntuals a les Directrius d'Ordenació Territorial i a
la Llei del Sòl Rústic que eleven el grau de protecció del sòl
rústic. També ha salvat es Canons, es Cap des Pinar i Alcanada. El
Consell ha fet la seva moratòria, que bàsicament suspèn
l'edificabilitat als sòls sense serveis del litoral. Cap d'aquestes
mesures no és negativa: el problema és que el conjunt de totes té
una incidència anecdòtica sobre el ritme imparable d'encimentació
de l'illa i sobre els sostres de població.
Res seria pitjor que tenguéssim la sensació de deures fets
mentre l'essencial continua sense modificar-se. La societat sap
molt poca cosa sobre què suposarà la revisió de les Directrius
d'Ordenació Territorial (tasca urgent del Govern i del Parlament) o
sobre quina Mallorca dibuixarà el Pla Territorial Insular que ha de
fer el Consell en el curs d'aquesta legislatura. Fa falta que les
institucions es carreguin les piles, però també fa falta un nivell
més alt d'exigència ciutadana i dosis més altes de debat sobre la
qüestió. No oblidem el que hauria de ser el leit-motiv de la
legislatura: en la protecció del territori, més que en cap altra
cosa, ens hi jugam el futur.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.