Els anys no passen per als encimentadors profetes de la catàstrofe. Són inasequibles al desaliento. El GOB celebra els desè aniversari de l'aprovació de la LEN. Al dossier de presentació els ecologistes passen revista de premsa dels vaticinis d'aquesta casta d'egregis patricis davant l'aprovació de la llei. Jeroni Saiz no descartava la possibilitat que en el futur s'hagués de crear un impost per fer front a les indemnitzacions derivades de l'aplicació de la LEN; Miquel Deyà Palmer, aleshores president de l'Associació de Propietaris de Finques Immobles, sostenia que la Llei era inconstitucional i que creava «indefensió»; un representant dels inversors estrangers, Roberto Gourlay "que Déu li conservi la vista!", pronosticava que els inversors estrangers deixarien de venir... La mateixa cançoneta que després sentírem quan el 1998 Consell aprovà la primera moratòria; quan el 1999 el Parlament aprovà la Llei de Mesures cautelars i d'emergència; quan el 2000 Consell de Mallorcà aprovà la moratòria que afectava sòl urbà a zones POOT; quan Margalida Rosselló parlava de Parcs Naturals; quan el Govern enllestí l'avantprojecte d'ecotaxa... La mateixa cançoneta que sona mentre Mallorca vessa de grues i de turistes. Déu salvi els portaveus de la visionària classe constructora i turística. I als que encara se'ls escolten: la credibilitat s'encomana.