L'autocrítica i l'amnèsia

González, gran culpable de l'amnèsia i la ignorància que pateix el poble espanyol, diu que trencà la memòria col·lectiva per fer un favor al general Gutiérrez Mellado, que li demanà «paciència». Però després, l'expresident afegeix: «No hi va haver "durant el seu llarg mandat" , no ja exaltació, ni tan sols reconeixement de les víctimes del franquisme, i per això em sent responsable de part de la pèrdua de la nostra memòria històrica, que permet que ara la dreta es negui a reconèixer l'horror que suposà la dictadura, i ho faci sense cap conseqüència des del punt de vista electoral, o social, sense que els joves es commoguin, perquè ni tan sols conéixen el que va passar».

Sí, González fa una patètica autocrítica. Probablement el 1983, quan es posaren en marxa el GAL "connivència d'elements de l'extrema dreta amb elements institucionals del PSOE per caçar etarres fora de la llei", a ell no l'interessaven anàlisis profundes sobre el passat, entre d'altres coses perquè la barreja espúria del GAL mai no hauria estat possible. I no oblidem que aquell desastre acabà amb el seu ministre de l'Interior a la presó. Va haver d'arribar l'any 2001, amb el PSOE a l'oposició i González cremat, perquè Pasqual Maragall afirmàs: «Sense el bombardeig de Guernika, ETA no existiria». Ara veim que si aquesta afirmació s'hagués analitzat amb profunditat el 1983, el GAL no s'hauria creat mai.

Pero les conseqüències de la desmemòria patrocinada per Felipe no només afecten qüestions de cabdal importància per al futur de l'Estat. L'oblit (en alguns casos convertit avui en inconscient i beneïda incultura) està tan escampat i desdibuixa tant la nostra realitat que fins i tot és capaç de deixar en ridícul l'actual oposició d'esquerres de l'Ajuntament de Palma, ara encaparrotada a impedir que Cort elimini l'estructuració feixista d'una plaça (l'antiga Jinetes de Alcalá) que honora el capítol més negre del passat de la ciutat: l'afusellament de bona part de l'esquerra palmesana del 1936. Els néts se'n redefoten de la memòria dels avis fundadors! N'hi ha molts d'ells que no saben ni qui eren els que crearen el llegat que ara diuen defensar. Només veuen dotze pins allà on s'immortalitza els que provocaren milers de tombes i desenes de fosses comunes de demòcratres. Aquesta és el trist error de González: ens ha deixat alguns dirigents d'esquerres (i a diferents partits) amb tortícolis intel·lectual. No poden mirar cap enrere. I si ho fan, no poden veure cap endavant. I amb gent tan castigada pels elements, els fets són tan implacables com irònics (fins i tot fan rialles): el criticat José María Rodríguez, secretari general del PP, passarà a la història de Palma com el primer polític que esborrà del mapa un conjunt alegòric feixista urbà. L'esquerra, que governà dotze anys, no va tenir empenta per fer-ho. Haurem de recórrer un altra cop a l'amnèsia? Gràcies, González.