Que es donin diferències entre els professionals responsables de
fer justícia "quin sintagma verbal més feixuc de contingut, aquest
de fer justícia, tasca absolutament necessària des del punt de
vista moral i social però que tal vegada desborda la capacitat
humana", que es donin diferències entre els jutges quant a la
interpretació o l'aplicació de la llei, això sembla més aviat
normal. Per què? D'una banda, el dret d'acusar o denunciar ha estat
sempre contrapesat pel dret de defensa. Això implica,
necessàriament, una constant dialèctica interpretativa de la llei.
D'una altra, la proliferació de la legislació consubstancial amb
l'evolució de la societat moderna, ve a afegir aigua al banyat, si
és que feia falta. No oblidem tampoc que la realitat és sempre molt
més variada i complexa que la norma. El legislador no ho pot
preveure tot exactament; la norma no es pot aplicar a la realitat
modo geometri. Sí, les diferències en la interpretació i,
conseqüentment, en l'aplicació de la llei són comprensibles i quasi
podríem dir que pràcticament inevitables. De fet, hi ha tants de
motius perquè sigui així que seria absurd que pretenguéssim ara
esser exhaustius. Per qualque cosa tot sistema judicial comporta la
possibilitat del recurs a instàncies superiors fins a arribar a un
Tribunal Suprem. Però una cosa són aquestes diferències en la
interpretació de la norma i una altra certes batalles judicials que
poden arribar a suposar confrontacions de tipus personal, sovint
per motius polítics, sovint per motius inconfessables. La sospita,
almanco, és que si, en un sentit molt general, podem parlar de
batalles judicials també podem parlar, de tant en tant, de baralles
entre jutges, que no són exactament el mateix.
Un exemple del que volem assenyalar és el cas Sogecable, que va
acabar "momentàniament, car hi ha el recurs presentat al Tribunal
Constitucional encara pendent de resolució" amb la condemna, per
prevaricació, del magistrat Javier Gómez de Liaño, a quinze anys
d'inhabilitació i a ser separat de la carrera judicial, condemna
que en el seu moment va esser molt discutida "hi va haver qui va
gosar suposar que els prevaricadors eren els magistrats del
Tribunal Suprem que l'havien condemnat" i afer que ara s'ha remogut
de valent amb la contestació que està rebent el recent indult
concedit a Liaño.
Un altre exemple seria la pugna que sembla estar-se produint en
el si de la judicatura xilena en relació amb el cas Pinochet.
Perquè ha estat totalment inesperada la decisió del jutge Juan
Guzman Tápia de processar l'exdictador com autor intel·lectual o
primer responsable dels 59 assassinats i 19 desapareguts de la
denominada Caravana de la Mort, constituïda per un grup d'alts
oficials de l'Exercit, comandats pel general Sergio Arellano Stark,
el qual actuava com delegat del comandant en cap de la institució,
el general Augusto Pinochet. Perquè una vegada que es va retirar la
immunitat del general Pinochet, el mateix jutge Guzmán va decidir
que abans de prendre cap declaració a l'inculpat, se l'havia de
sotmetre a una sèrie d'exàmens mèdics, exàmens que s'han anat
ajornant i encara estan pendents.
Mentrestant un jutge de la Cort suprema "que tenia encomanada la
resolució de la demanda d'extradició presentada por l'Argentina en
relació amb l'assassinat, en aquell país, de Carlos Prat,
excomandant en cap de l'exercit xilè" ha estat apartat del cas i
s'han produït tensions entre Clara Szczaranski, presidenta del
Consell de Defensa de l'Estat, organisme que ve a esser el
ministeri fiscal de Xile, i el jutge Juan Guzmán, d'una banda, i el
president de la Cort Suprema, Hernan Alvarez. Aquestes tensions han
desembocat en una sol·licitud de l'esmentat president de la Cort
Suprema adreçada al jutge Guzmán perquè aquest justificàs una carta
de recolzament que havia fet a la presidenta del Consell de Defensa
de l'Estat. Sembla que, justament, ha estat aquest darrer moviment
"i l'amenaça que fos separat del cas per «manca d'imparcialitat»"
el que ha provocat la sobtada decisió de processar el general
Pinochet sense més demora i sense prendre-li declaració abans.
Com que lluites intestines d'aquesta natura sembla que es poden
donar arreu, i d'alguna manera estam assistint a una judicalització
del procés electoral als EUA, ¿és possible que algun episodi
d'aquest tipus es doni en el sistema judicial nord-americà?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.