L'exclusivitat

Darrere el declivi de la pagesia mallorquina, almenys d'aquella que vivia d'una economia agrícola diversificada, arribà el rebuig dels seus productes. Els consumidors, i els mateixos pagesos, menyspreaven allò que podia produir una indústria casolana que no podia competir amb la imatge de la indústria estrangera. En el cas de les ametles, les mallorquines s'han abandonat davant de les americanes. És curiós que davant la pèrdua de prestigi, en lloc de promoure l'exclusivitat dels productes mallorquins, se sol incidir en el fet que són molt sans. El lema que s'ha triat per fer campanya per vendre més ametles, segons el qual la mallorquina és més sana, farà el seu camí. Però són molt pocs els que compraran alguna cosa perquè és sana. Més valdria convèncer"nos que els productes illencs són exclusius. Tothom s'interessa per l'exclusivitat, si no és massa cara. Els productes que es venen bé, la sobrassada, les ensaïmades, el vi, venen millor com més exclusius aparenten, no com més sans semblen.