A Rodríguez Zapatero no l'espera una tasca fàcil al capdavant del PSOE. Els resultats del congrés federal en què en fou elegit secretari general obriren una porta a l'esperança en la recomposició de la primera força política de l'oposició. No obstant això, la feina no es podia donar per acabada sinó que acabava de començar. Els congressos de les federacions de Madrid i del País Basc, duts a terme aquest cap de setmana, demostren que la dinàmica de les famílies continua vigent en els seus aspectes més negatius. Caldrà, doncs, que el secretari general i l'executiva facin un important esforç suplementari. Per la ciutadania és molt important saber que el Govern té al davant una alternativa creïble de recanvi que faci possible l'alternança si la situació ho exigeix. La mateixa acció de l'Executiu ve condicionada per aquest fet. La debilitat del Partit Popular explica els pecats de prepotència en què incorregué el PSOE en els anys de les majories absolutes. Ara ens trobam en la mateixa situació, encara que invertida. Per tant, tots, fins i tot des de la distància ideològica, tenim motius per experimentar preocupació per la vitalitat del partit socialista. No afecta només els seus militants i simpatitzants. Ens concerneix a tots. És per això que l'organització hauria de fer un exercici de responsabilitat.
• El Teatre Principal
El Consell Insular ha aprovat la creació d'una fundació que
gestionarà el Teatre Principal. Aquest òrgan ha de ser una garantia
que el més important teatre públic de Mallorca funcionarà amb
criteris absolutament professionals i de qualitat. Les vocalies,
assignades a representants de tots els grups polítics, permetran
que la transparència imperi tant en la gestió econòmica com en la
programació dels espectacles. Feia temps que el Principal reclamava
el naixement d'aquesta societat. I no és una qüestió menor que
s'anunciï al mateix temps que l'inici de les obres de reforma.
Mallorca es mereix un teatre públic de més volada. Pere Noguera ha
fet molta de feina en aquest sentit. Esperem que la Fundació el
doti dels mitjans que ha de menester.
