Fonts i fonts

TW
0

El curs a distància PPC "«faci's periodista sense sortir de casa»" que regalen els phosphitos "10 etiquetes i 200 pessetes en segells" ho diu ben clar en el pròleg: un professional de la informació, ha de tenir bones fonts. No basta una, encara que sigui La Font, ni les Fonts Ufanes que intentava vendre ahir com a notícia de la setmana el mai ben ponderat Antoni Garcies, conseller. Aquí Garcies és Font Oficial (FO), presumptament ben informada "la qüestió del «presumpte» es tracta a la lliçó 2 del curs PPC, ja la comentarem un altre dia.

«Quan la FO desmenteix el que diuen les Fonts Ben Informades (FBI) "cita textual del PPC", caldrà contrastar els continguts d'una i altra amb una tercera font, preferentment una Font de l'Entorn (FE)». Pot passar que l'FE desmenteixi l'FBI, amb la qual cosa haurem de donar la raó a l'FO. L'FE es transformarà automàticament en Font Generalment Ben Informada, però No Sempre (per abreviar, FGBI), ja que l'entorn pot ser perfectament una portera, o un cap de premsa d'una conselleria colateral. Sigui com sigui, el millor de tot en aquests casos és prendre una aspirina amb una font vella "que és una FBI de l'anterior govern", amb una font picant "d'aquelles que després demanen favors" o una font sorda "en general mai no contesta el que demanes, però encerta sovint. Si en aquest punt tens un embolic, sempre has de fer cas a la Font Aner "menys fiable, però més divertida.

Exercici: FBI asseguren que la remodelació és imminent, tot i que La Font no es pronuncia obertament; FE ho donen per fet, i el Font Aner ja està preparat per entrar a condicionar l'espai físic. Tres fonts velles demanen més canvis, la font picant diu que són deu mil i la font sorda assegura que Carlos Roa no jugarà fins la primavera. Quan finalment l'FO es pronuncia, es transforma en font sorda i desmenteix fins i tot el papa. Redacti dues planes amb portada a quatre columnes.