Quina necessitat tenia Fernanda Caro de comanar una enquesta sobre l'avantprojecte de llei de Parelles de Fet? Se suposa que un Govern exerceix la iniciativa legislativa quan està convençut de la necessitat de la llei i que la comprensió social de la norma evitarà indesitjables efectes col·laterals. Abans de continuar "i perquè ens entenguem" convé que deixi clar que em sembla que l'esmentat avantprojecte reuneix aquestes dues condicions. Ningú no aconseguirà convèncer-me que per a un nin pot ser millor créixer en un internat que al costat d'una parella que se n'ocupi. Carles Canals, amb la genialitat que el caracteritza, en parlava en el seu article d'ahir, Sodomites de fet. Sense al·ludir ningú feia referència a la incomoditat de l'oposició. La seva portaveu per a aquesta qüestió, Rosa Estaràs, no ha dit mai que hi estàs en contra, sinó que no ho veu clar i que, per tant, seria preferible esperar. La qual cosa vol dir que s'hi oposa perquè és la seva feina i que, com és lògic, ella no hauria redactat així la llei. En tot cas, el seu posicionament no recorda, ni d'enfora, el del PP aliat amb els provides de quan s'aprovà la llei d'avortament. Amb l'enquesta, Caro demostra tenir complex de no sé què davant els grups minoritaris que l'han atacada amb una campanya tan inofensiva com evident. Celia Villalobos no ha hagut de menester cap sondeig d'opinió per legalitzar «la píndola del dia després». Els progressistes que ens governen ens ofenen amb un sondeig per demostrar-se a ells mateixos que no sóm un poble ultramuntà. I què s'havien cregut? Tot allò del contra natura? Em sap greu, Fernanda Caro, però la ministra de Sanitat coneix el país una mica millor que vostè. En ocasions, no estranya que els votants de l'esquerra es quedin a casa.