algo de nubes
  • Màx: 20.6°
  • Mín: 12.91°
15°

Els estudis d'Aznar

Gràcies a Déu. Camí de l'hivern, se'ns acaba de revelar el misteri que havia aixecat més interrogants d'ençà del de Fàtima. Quan un periodista li ha demanat a José María Aznar com va reaccionar en saber la mort de Franco, ha dit que de cap manera especial perquè estudiava tant que gairebé no va adonar-se'n. Ho ha declarat a Sud-amèrica, on la gent és més crèdula que la d'aquí i que, a més a més, tan sols es pot fer càrrec d'allò que era Franco a través de l'actuació dels seus deixebles, es diguin Videla, Pinochet, Trujillo, Somoza, etcètera. La veritat és que Franco va tenir molts de deixebles, encara que cap d'ells no li va arribar a les soles de les sabates. Vulgues no vulgues, la figura de Franco ha arribat deformada a l'estranger o ha estat ignorada. Fins i tot els que s'interessen per les coses del món des de fa dos dies, únicament en saben que és un cavaller vestit de rosa que cavalca un cavall fabulós, també color de rosa. I el Franco de caqui no té res a veure amb el Franco de rosa, envoltat de colomets de jardí que l'omplen de cagades. Encara que el jove José María Aznar sembla que no el veia ni d'una manera ni de l'altra. Si ens hem de fiar de la seva revelació, hem d'admetre que l'ignorava perquè no li feia gens de nosa. Mentre una gran majoria de ciutadans i ciutadanes de totes les edats i de diferent posició social, maldaven per aixecar la llosa que els oprimia, el jove Aznar havia assolit la virtut de l'equilibri emocional i havia arribat a la conclusió que s'ha de donar a Déu allò que és de Déu, al Cèsar allò que és del Cèsar i als estudiants els llibres tolerats per la censura que els permetran convertir-se en homes de profit el dia de demà. Cal dir que el sentit comú més ranci d'aleshores coincidia amb la màxima aznariana. «Tu estudia i no et fiquis en embolics», era el consell dels pares als fills. Segons la moral hipòcrita de l'època, la persona, si volia guanyar-se fama d'assenyada com el jove José María Aznar, havia d'ésser autista, insolidària. «No li fa vergonya encobrir el seu marit en lloc de tenir esment a les feines de la llar?», havia amonestat, a Marta Ferrussola, el comissari que va detenir Jordi pujol, pels incidents del Palau de la Música, al temps que li donava la camisa del marit tacada de sang. S'ha sabut aquests dies, encara que tal cosa va succeir l'any cinquanta-nou, quan la majoria d'estudiants feien bondat, s'enamoraven al ritme de «José Luis y su guitarra» i, a tot estirar, els més rebels tenien contactes amb l'HOAC. El sentanta-cinc, que és quan va morir Franco, la gran majoria de de joves aspirava a sortir del malson de la dictadura. Sols una minoria reduïdíssima d'estudiants afirmava que la seva dedicació als estudis no els permetia ésser antifranquistes militants, i eren els que desprenien un tuf de fill de casa bona que no és de dir. De tota manera, Aznar ens ha permès saber que no va pertànyer a la quadrilla dels ultres, a diferència d'altres personatges actuals que han estat reciclats per la dreta democràtica. En el setanta-cinc el jove Aznar ja es situava en el centre, sabdor que en l'ambigüitat residiria la seva força. En política, esquerra+centre=centre, i dreta+centre=dreta. Una de les variants d'aquesta combinació darrera és l'aznarisme, que dóna cabuda als franquistes de soca-rel, com és un Fraga que fa la darrera pastura, o als transvestits de l'esquerra com el senyor Piqué o la senyora Birulés, apòstols de la globalització i de la cultura del tetrabric. Tanmateix, la revelació d'Aznar ha estat tan decebedora com la de Fàtima. Que el jove Aznar era d'allò més carca, ja ho imaginàvem. Fins al punt que no ens indigna. Tanmateix, no podem evitar que les seves paraules engrandeixin l'ombra de desconfiança que projecta. Anem a veure. Si el setanta-cinc el jove Aznar era tan indiferent a les aspiracions democràtiques, com és possible que l'estadista Aznar esdevengui l'abanderat d'aquesta democràcia que en els anys marcats per l'idealisme no li produïa ni fred ni calor?

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.