El cor desfet
No aconseguesc assimilar que Ernest Lluch no continuï essent viu. Res no hi ha que pugui fer-me acceptar la menor possibilitat que pogués existir qualque bri d'hipotètica raó per assassinar-lo. Ernest representava una pàtria, una civilització, una cultura, res no hi ha que pugui justificar suprimir-lo, res no podria superar-lo: Ernest encarnava una de les criatures humanes més senceres i creadores, més impulsores, del que és la nostra època, valors, cultura. La seva aguda intel·ligència, la seva viva curiositat. Dels seus assasins, avui no en parl. Casualment "no: és la situació existent que ens comanda" ahir vaig datar aquesta columna a Euskadi, en l'absurda i criminal estructura en què agonitza. I demà continuaré. Però ara només vull recordar Ernest, amb els ulls plens de llàgrimes i el cor desfet.
També a Opinió
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.