Els malats crònics de Can Cazà volem que l'opinió pública sàpiga que la nostra actual quallitat de vida la devem en bona part a la Dtra. Catalina Moranta, cap de l'equip tècnic de Sa Placeta i de la dispensació de la metadona. Ella va respondre amb actitud eficaç i acollidora a la nostra desesperació.
Volem que consti que quan deim qualitat de vida parlam de passar d'un estat d'ansietat mortal a un inici de comportament com a persones. Per això ara més que mai estam al seu costat. Mentrestant, denunciam que la Creu Roja ha comès un atemptat criminal contra els malalts de droga en camí de recuperació. Un cop més comprovam, amb rabiosa desesperació, que treballadors humans com la Dtra. Moranta estorben la política i les secretes venjances dels sàdics reprimits i repressors que a Mallorca s'han apoderat de gairebé tot el camp de la marginació més profunda.
Aquests sàdics moralistes i moralitzants s'encapritxen a continuar satanitzant la nostra situació de malalts crònics. Així ens condemnen a les tenebres de la desesperació i de la delinqüència tot posant traves al corrent universal i científic que des dels organismes mundials de la salut aconsellen i empenyen els tractaments medicinals com fan amb qualsevol altra malaltia del món.
Per desgràcia, les nostres autoritats els fan costat eliminant, com ja feren amb El Refugi, creador de Sa Placeta i pioner de les «narcosales», tota persona humana amb una càrrega de sensibilitat. Els responsables polítics i socials de la nostra Comunitat cruen només els missatgers que els parlen de disciplina, de control en definitiva de repressió. Això que practicava la Dtra. Moranta de veure, mirar, comprendre, estimar i atendre els ionquis crònics com a persones i com a malalts no interessa cap autoritat. Si ens equivocam que ens ho demostrin fent justícia tot obligant el seu concessionari que és la Creu Roja a readmetre la Dtra. Moranta i fer fora a l'eixam de falues psicòpates que ens voldrien veure altra volta tirats al carrer com pelleringues humanes.
Dtra. Moranta ni us desanimeu ni ens deixeu. La lluita continua. Vos més que ningú ho sabeu perquè heu fet un llarg camí i un progrés molt profund fins a arribar als costat dels més desemparats i desesperats al món de la marginació. La Història tanmateix us en donarà la raó.
