Follar vol dir prémer

Dilluns, dos pel preu d'un, la dona i jo ens asseiem a la darrera filera d'un cinema petit on es projecta una pel·lícula bona, en versió original. A la darrera filera, quan la dona i jo érem joves, només s'hi posaven els qui volien, més que veure la pel·lícula, tocar pèl i, de vegades, l'acomodador t'apuntava amb el seu llum disciplinari, et fotia un sermó i t'expulsava per escàndol públic. Ara, encara no t'has acomodat a la butaca i ja sents l'actor que diu «me la follo, me la follo» i res... que se la folla i se la folla. A les darreres fileres del cinema d'ara només hi ha gent d'orde. Just ara que el verb «follar» ha recuperat la seva etimologia de prémer, l'idioma, alhora que es normalitza, es modernitza i... un dia és un dia.