No hi ha dubte que ens passam la vida fent bons propòsits,
cavil·lant com esmenarem aquelles coses tan esguerrades que ens
surten. No cal dir que, com les matances, les sedes, els
esclata-sangs o les cagarades volanderes dels estornells, els bons
propòsits tenen el seu temps predilecte o, millor dit, propi. Tot i
que en aquesta societat de consum, d'aquesta mena de reflexió moral
se n'ha fet un producte híbrid, sinó transgènic, que es pot
conrear, atès l'efecte hivernacle que han patit els ancestrals
costums, durant tot l'any. Abans, n'hi havia un de sagrat, gairebé
com un manament, de període per fer bons propòsits, la quaresma.
Ara, ho torn a dir, qualsevol temps és bo. Començament d'any,
quaresma, en venir l'estiu, ara que ha acabat l'estiu, etc. Val a
dir que si no hi ha prescripció mèdica botxina "com un bon amic meu
que ha passat de ser un pantagruèlic comensal a un adonis de
revista indiscreta" o una gran força de voluntat per lluir una mica
la cuixa, la pentafena intel·lectual "que n'hi ha que la tenen
rapadeta i, ergo, mostradora" o el panxó, els bons propòsits queden
en un no res de sucre.
Desdir-se'n, dels bons propòsits és tan antic com l'anar a peu.
A cada contrada conten una anècdota d'un, no massa llarg de
gambals, que perd la truja, el verro, la cabra o el mardà i fa vots
d'anar Lluc a peu si la troba. I sempre sol acabar que no hi va i
«despomet allò que vai pometa» "valga l'intent de transcripció.
(Que els qui presumeixen de tenir dos dits de xulla pensadora diuen
allò de «verba volant, scripta manent». Vet aquí que l'Ajuntament
de Palma se n'ha empescada una per deixar testimoni dels seus bons
propòsits. (Com a mínim ho he pogut observar devers la carretera de
Sóller i la de Valldemossa). Consisteix a col·locar una placa
discreta vora el quadrat, els pagesos en dirien la garangola, que
hauria d'ocupar un arbre. No puc fer la transcripció exacta del que
diu però ja us ho podeu imaginar: fa els bons propòsits que en una
propera tongada allà s'hi resembrarà un arbre. Abans he dit que
aquestes plaques són discretes, no excessivament grosses i
reutilitzables, per tant respectuoses amb el medi ambient i no
contaminen ni visualment ni acústicment, ni cromàtica. Aquesta
discreció és una arma de doble tall, per una banda podria indicar
una certa modèstia per part de la institució que les ha fetes posar
al lloc. Vaja, que no és un element de vanaglòria propagandística
de les que solen costar molts de pinsans a l'erari públic, fins i
tot, podríem posar dins aquest plat de la balança el fet que
serveixen com a memòria històrica del que s'ha de fer. Tanmateix,
no cal oblidar l'altra cara de la qüestió, com que són
reutilitzables, si no són els habituals de la zona que poden saber
quin temps ha hagut de transcórrer per complir el bon propòsit, la
resta de vianants només ho poden intuir però caient fàcilment en
l'error. M'explicaré, la vellura de la placa no vol dir res, pot
haver estat utilitzada anteriorment en altres indrets.
No està malament la pensada de les plaquetes. Arribarien
esdevenir, esteses per la geografia ciutadana, com aquella part de
l'ànima on els nostres instructors, catòlics, ens feien creure que
hi dúiem escrites les bones i les males obres. Així, no hauríem de
fiar de la memòria i sabríem si aquest carrer ha estat obert en
cinc anys sis vegades per enllustrar-lo més sota el pal·li del pla
Mirall. També sabríem què en fa l'ajuntament dels seus béns
immobles: aquí hi podríem construir un centre de primària, allà una
unitat bàsica de salut. Per ventura algun regidor que ofereix
solars ridículament inadequats mostraria per la placa, ves per on,
el llautó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.