Una de les disfuncions resultants del desveri "sorry, aquest mot no ha estat encara recollit pel DIEC" provocat per l'empat virtual que s'ha donat a les eleccions presidencials a Florida, i que fa que no se sàpiga encara qui n'ha estat el guanyador, és segurament un excessiu protagonisme dels mitjans de comunicació. Això, de fet, s'ha donat des de la mateixa nit de la jornada electoral, en la qual les cadenes de televisió varen cobrir-se de glòria periodística havent de desmentir-se o rectificar-se per dues vegades en poques hores. Voler avançar-se a la notícia, anunciar-la i difondre-la abans que s'hagi acabat de produir "per forta que sigui la competència entre els mitjans per a ser els primers a donar-la, per a oferir la primícia periodística" és sempre perillós. De fet pot portar a una certa participació o involucració en la melée que va en contra de la suposada neutralitat dels mass media. És ver que la incertesa no agrada a ningú. Per descomptat, no agrada a l'Establishment polític i financer i tampoc a la mateixa premsa. Les comprensibles ganes grosses de recuperar la normalitat el més aviat possible poden afectar fins i tot aquells la missió dels quals és simplement la de donar-ne testimoni. Alguna cosa d'això ha passat i pot estar passant encara en la gran nació de l'altra banda de l'Atlàntic.

Una altra conseqüència negativa, segurament més important que l'anterior, és l'escàndol internacional que suposa que la primera democràcia del món "tant en termes estrictament històrics com des del punt de vista del poder econòmic i militar més actual" es trobi en una situació d'impasse semblant. És possible que, de moment, la paciència de la ciutadania nord-americana no s'hagi vist gaire afectada encara. Però cal no menysvalorar la possibilitat d'una judicalització dels problemes o de les irregularitats del còmput dels vots. El recurs sense cap trava o contenció als tribunals "ja s'ha arribat a nivell del Tribunal Suprem de Florida" comportaria un ajornament gairebé sine die de la presa de possessió del nou cap de l'executiu, a causa del joc insidiós dels recursos i contrarecursos. De fet, si aquest cap de setmana Republicans i Demòcrates no aconsegueixen arribar a algun consens respecte a qui ha estat el guanyador a Florida, una vegada presos en consideració els recomptes de vots dels counties o districtes electorals en litigi i efectuat també el còmput dels vots rebuts per correu, l'escenari empitjoraria substancialment i, prolongant-se la contesa legal setmanes o mesos, podria fins i tot donar-se el cas que el 20 de gener hagués de jurar com a President provisional l'Speaker de la Cambra dels Representants, un tal Mr. Hastert no gaire conegut entre nosaltres.

Però la disfunció més gran de la situació actual és, segurament, que passi el que passi i resulti finalment elegit George W. Bush o Al Gore, el nou mandatari de la Casa Blanca tindrà greus dificultats per a fer front adequadament a la seva comesa. Tenint en compte que la presidència ja s'ha vist debilitada pels escàndols del Watergate de Nixon, les desventures internacionals de Jimmy Carter i les aventures eròtiques del mateix Clinton, cal concloure que està plovent damunt banyat i que les perspectives perquè el poder executiu dels EUA seguesqui exercint el paper de pacificador o de gendarme mundial no resulten gens afalagadores.