La consellera de Sanitat, Aina Salom, i el cap provincial de l'Insalud, Rodrigo de Santos, donaren una mostra dimarts de tot el contrari del que han fer els càrrecs. Escridassar-se a la plaça Major no és la millor manera d'oferir a la ciutadania un exemple de les maneres que ha de prendre en democràcia l'intercanvi d'idees i la discusió política. Per molta que sigui la tensió acumulada, per moltes que siguin les raons amb què s'han carregat, sempre hem d'esperar alguna cosa més de les persones que tenen una resposabilitat com la que ostenten ells dos. Segurament, hores d'ara, tant Salom com de Santos se'n deuen empenedir, però no han demanat disculpes públicament, que és el mínim que se'ls pot exigir. Esperem que la crispació de la vida política illenca no degeneri i espectacles com el de dimarts passat comencin a sovintejar. No havia passat i no s'hauria de repetir, perquè no es tracta d'un fet anecdòtic o minimitzable. Els responsables han de sentir de manera molt clara la nostra desaprovació.

• Vigència del Dijous Bo
Un any més, el Dijous Bo d'Inca es converteix avui en el gran esdeveniment de Mallorca. Per un dia, les arrels i la tradició aturen el desenfrè en què s'ha convertit la vida quotidiana illenca. Tothom vol anar al Dijous Bo, començant pels polítics, que es deixaran veure amunt i avall del centre de la ciutat, i continuant per una comunitat que estima les seves senyes d'identitat. Si hi ha un dia en l'any en què la gent gaudeix de fer poble, és avui. Per tant, l'exemple del Dijous Bo ha de ser un element de reflexió. Una Mallorca cada cop mé pluriracial i plurilingüística es nega radicalment a perdre el seu sentit i el seu instint de col·lectivitat diferenciada. Aquesta és la veritable vigència del Dijous Bo i del sentiment i l'alegria que transpuen avui els carrers d'Inca. I el més important és que aquest esdeveniment creix en participació any rere any. I mentre això sigui així, la fe en aquesta terra, en els seus valors, la seva llengua i la seva cultura, no decaurà mai.