Històries contemporànies

Una de les molèsties més importants de la barriada, aleshores, eren els fums sulfurosos de la central tèrmica Sant Joan de Déu. Ja estaven obligats per llei d'emprar combustible BIA (baix índex de sofre), però no ho feien i així s'estalviaven molts doblers, en detriment de la nostra salut. La gent protestà tant que fins i tot el batlle Paulí Buchens comparegué a donar"nos paraula d'honor que la central tèrmica es desmantellaria en un temps molt breu, que no passàssim ànsia. Com a màxim mig any. O el desaparegut Paulí ens enganava, o qualcú enganava en Paulí, amb tota evidència.

Des de llavores han passat moltes coses, i molt poques per millorar la qualitat de vida, precisament. Mirin, entre el desaiguaments de Gesa, i que el Club Nàutic Cala Gamba va fer un martell de formigó on hi havia unes instal·lacions d'amarraments de fusta, vàrem poder observar tots que, en qüestió de dues o tres setmanes, l'arena de la platja desaparegué totalment engolida per la variació de les correnties marines, i en el seu lloc hi anà compareixent la porqueria dels envoltants, tota la femta d'aquesta part de la badia. Bono, Son Banya ja hi era i el Tio Quico feia creure a qui el volgués escoltar que allà dins, de droga, més net que una patena, pensa! Després vengué la depuradora, Continente, que ara ja es diu una altra cosa, quines coses, els dipòsits reguladors de combustibles, allà darrere, davant Mercapalma... Fins i tot m'arribà a les orelles un dia, que hi va haver plantejaments seriosos d'enjoncar"nos el segon cementeri de Ciutat. Manco mal que el senyor Fageda va tenir la imperiosa ocurrència d'allò del Bon «Sosec» "i a fer set grosses de marfantes l'ortografia!" i ens va alliberar de l'afegitó, a més d'alliberar"se ell, personalment, d'altres coses per a tothom conegudes, o ho haurien de ser per poder pensar que estam una mica normalitzats, i no parl de l'idioma.

Pels renous dels avions, Paulí Buchens ja ens parlà fa 25 anys, que hi havia el projecte de fer"hi una barrera vegetal, de sembrar"hi a part i banda de les capçaleres de les pistes unes barreres vegetals, arbres de creixement ràpid que apaivagarien en un percentatge molt alt l'impacte sonor de l'enlairat i aterratge dels avions, així com també fer complir als pilots estrictament les normatives internacionals respecte a la potència a emprar en les dites maniobres, sempre dins els marges de seguretat aèria, clar. Pam i pipa li fan encara ara al bonàs del Paulí, al cel sia, els que havien de sembrar els arbres, i els que havien de fer complir les normatives europees de navegació aèria, i els que semblava que havien de desmantellar la CTSJDD en mig any. Pam i pipa, ja dic.

Per si no ens mancava res, per allò de si no vols brou, tassa i mitja, aquests darrers mesos ens han plantificat just aquí mateix, dins els terrenys de Gesa, les dessaladores de la badia, amb un impacte visual important, i sonor no resolt suficientment encara. I hem de pensar que és gràcies a la consellera de Medi Ambient, dona Margalida, que allà on hi cap una besada també hi perilla una galtada.

Sols ens hi manca una casa de putes!, digué un veïnat fa una mesos. Idò mirin vostès, ja n'hi tenim una, a un xaletet d'aquí a prop. I s'anuncia al diaris amb nom de dansa argentina. Hi ha un caramull d'anècdotes. La setmana qui ve us les contaré, si estic d'humor.