Mary i Jodie

A França, per primera vegada en la història, un al·lot ha interposat una denúncia als metges que atengueren la seva mare quan l'esperava. La mare, durant l'embaràs, patí la rubèola, que és una d'aquestes malalties infeccioses que, passada en la infantesa, no deixa seqüeles; en canvi, en una dona embarassada, pot provocar malformacions i greus problemes en el fetus. Aquest jove francès és cec de naixement i arrossega, a més, unes quantes discapacitats arran de la malaltia que sofrí sa mare en la seva gestació. Viu en un centre especialitzat i, com he dit abans, ara ha interposat una denúncia als metges de sa mare perquè no li practicaren un avortament terapèutic, vist que el fetus, ell, naixeria amb greus problemes derivats de la rubèola.

No es tracta d'una denúncia com qualsevol altra: el querellant denuncia que el deixaren néixer, tot i saber els metges que la seva vida no seria com la de les altres persones. No s'hi qüestiona el dret de la mare a continuar un embaràs, sinó el dret del fetus a néixer i a viure.

Aquests dies s'ha practicat una operació a unes nines siameses, na Jodie i na Mary, que nasqueren unides pels malucs i que compartien una sola espina dorsal, un cor, dos pulmons i la mateixa bufeta. Aquests òrgans vitals eren allotjats en el cos de na Jodie, mentre que na Mary vivia gràcies a la germana "en xuclava l'energia, en depenia de l'oxigen i de la circulació sanguínia. A més, na Mary tenia el cervell danyat. Segons els metges, l'única possibilitat que una de les dues sobrevisqués, na Jodie, era separar-les, la qual cosa implicava que na Mary morís. Els pares, de profundes conviccions catòliques, no volien que es fes l'operació, sinó que fos la natura la que decidís el futur de les filles. Tot i la voluntat dels pares, el vespre de dilluns a dimarts, es varen separar les nines. Dimecres només se sabia que na Mary havia mort i que a na Jodie li havien hagut de reconstruir el recte, els òrgans sexuals i la part baixa de l'abdomen, i li havien hagut de fer empelts amb pell de la germana morta. L'estat de l'infantó és greu, crític en l'argot mèdic, i les 72 hores següents a l'operació, i fins i tot els propers dies, són crucials per a la seva vida. En el cas que na Jodie sobrevisqui i evolucioni favorablement, haurà de romandre hospitalitzada els cinc primers anys de la seva vida.

Quina qualitat de vida li espera, a na Jodie? Podrà, algun dia, vist que almanco fins als cinc anys no ho podrà fer, dur una vida «normal» i digna? La ciència mèdica no deu tenir resposta. Fins i tot, hi ha probabilitats que aquesta operació a què ha estat sotmesa hagi estat de bades o que l'hagin feta estar a la taula d'operacions més de vint hores per anar malvivint. I, si viu, demanarà explicacions als metges per les mancances que puguin sobrevenir-li com a conseqüència del primer capítol de la seva existència? En qualsevol cas, és clar que conceptes com ètica, moral i responsabilitat s'han de revisar cada dia gràcies a la ciència.