Com a casa

TW
0

La nit electoral als Estats Units ha tingut un regust familiar per a nosaltres i molt especialment per als habitants de Palma: molta d'abstenció (a la Ciutat de Mallorques més que a Nord-Amèrica), taquicàrdia conservadora, proclamació i desproclamació, factor vot per correu, etc. Tan sols que no record que Fageda o Roig s'intercanviassin felicitacions i rectificacions. I és que la política nord-americana no sembla gaire a l'europea. Com la balear. Ara només faltaria que apareguessin a Miami uns centenars de ianquis «santafesinos» residents absents perquè el paral·lelisme fos complet. Però segur que cap analista no farà atenció al nostre tarannà precursor en els continguts i en les formes postdemocràtics. Hi haurà observacions sobre un sistema electoral «obsolet» que hauria o haurà permès la derrota del candidat que més vots directes ha obtingut. Pasqual Maragall hi tindrà alguna cosa dir. Jaume Matas, segurament, també i, per tant, faran molt bé els progres si no l'exciten a comparar-se tirant per elevació.

Els europeus, com ara tan pomposament ens autodenominam els peninsulars i els habitants dels territoris insulars adjacents, compartim, per damunt qualsevol diferència, una característica essencial amb els nord-americans i "és de suposar" i amb els swahilis: veim el gep dels altres i no ens veim així. Ens escandalitzarà que Gore s'hagi hagut d'esforçar per amagar els títols universitaris que tant de repel·lús provoquen als ciutadans dels EUA. Qui se'n recordarà que Gabriel Cañellas, el president invicte, ho fou en bona part perquè sepultà les diverses llicenciatures darrere la màscara de l'amo en Biel?