Música a Santa Catalina

Enmig d'aquesta invasió d'enemics de la música i del bon gust que patim avui dia (aquesta és, com a mínim, la percepció que jo en tenc) que una colla d'amics s'ajuntin per tocar la guitarra i cantar, sense cap més aspiració que la de compartir uns bons moments, en unes sessions obertes a tot aquell que hi vulgui no solament assistir, sinó també participar activament (els espontanis "alguns d'ells ja clàssics" que s'hi afegeixen són sempre benvinguts) no deixa de ser un inesperat oasi d'aire fresc i senzillesa, en aquests temps que corren, ja en desús.

Al capdavant de tot això hi ha un ex-Vagabundo, un conjunt mític en la música preferentment sud-americana que es feia aquí els anys 60. Estic parlant d'en Maties Joan, un d'aquests elements que com se sol dir, no s'hauria de morir mai, i els que tenim la sort de ser els seus amics bé que li ho agrairíem...

Dels que l'envolten normalment, només puc fer esment de l'únic que conec personalment: en Bernadí Mus. És clar que n'hi ha d'altres, però no en sé el nom, i esper que no es donin per discriminats. Dels espontanis que més sovintegen les sessions dels dissabtes, destacaria en Guillem, en Peter (que és l'únic cataliner que he conegut em ma vida amb nom anglès) i un antic ballarí que exhala Art pels quatre costats...

La darrera vegada que hi he anat s'hi ha afegit un grup de joves que no tan sols no desentonen, sinó que, com diria un amic meu, «saben de què van...».

Jo que el més a prop que he estat mai d'una experiència religiosa, m'hi ha posat la fe que sempre he professat per als Panchos, gaudesc de sentir com aquest grup entranyable d'amics canten i toquen boleros, rancheras, i altres ritmes sud-americans, sense oblidar cançons nostres, incloses les havaneres, tan catalineres d'altra banda.

Que servesquin, en definitiva, aquestes línies per retre homenatge a aquest grup de ciutadans que sense cap més aspiració que la de divertir-se i divertir, es reuneixen un pic per setmana per recordar i gaudir.