Les grans sequeres o secades d'aquest regne de Cavorques han
estat sempre proverbials. De més a més "això ens ho haurien de
confirmar els meteoròlegs", sembla que aquests darrers anys la
pluviositat (quasi és un sarcasme emprar entre nosaltres aquest
terme) s'ha anat reduint o minvant considerablement. És clar que
aquesta manca de pluja s'ha vist agreujada per l'augment de la
demanda d'un bé tan bàsic. L'increment del nostre turisme receptiu
sens dubte ens ha portat a un punt en què l'equilibri entre
l'oferta, diguem, i la demanda s'ha desequilibrat. Fa vint-i-cinc
anys contemplàvem les instal·lacions dessaladores de les Canàries
com una cosa aliena, que corresponia a una situació molt diferent
de la nostra. Aquí, si no vaig errat, la primera planta
potabilitzadora va muntar-se a la petita Formentera per iniciativa
privada. Després va seguir Eivissa i després Mallorca. Ara cal
demanar-se si d'aquí a vint o trenta anys també no serà necessari
instal·lar alguna planta d'aquest tipus a Menorca, malgrat el seu
molt més favorable règim de pluges.
També s'ha repetit massa vegades "encara que, fins ara, cal
subratllar que les administracions no han fet gaire cosa per a
escometre el problema" que un factor essencial a tenir ben en
compte és l'elevat percentatge d'aigua que perden totes les xarxes
de distribució urbanes, començant per la mateixa de Palma, pèrdues
que, a un nivell global, poden suposar de l'ordre d'un 33%.
Però el problema no és únicament físic, el problema no és
únicament econòmic, per molt que l'escassetat del líquid element
condicioni el creixement sostenible de la nostra economia. Perquè
és ben possible que, des del punt de vista del petit mite de
Cavorques "el qual, com tots els mites, petits o grans, pretén
d'explicar algunes realitats col·lectives difícils d'explicar en
termes purament racionals", la manca de pluja tengui també
implicacions psicològiques i fins i tot morals.
En efecte, en un pla psicològic, la manca secular de pluja
podria ser emprada per a tractar d'explicar o justificar la
sequedat de caràcter de tants de cavorquins. Així, tal vegada la
manca d'aigua explicaria la nostra típica desconfiança i el no
manco típic capteniment nostrat de mantenir-nos darrere la roca.
Personalment, no és que cregui gaire en les influències climàtiques
en el caràcter de les poblacions. Tanmateix, alguna relació hi ha
d'haver. És cert que aquestes condicions, en el nostre cas, no són
tan extremes com les d'Escandinàvia o les del Sàhara. Però seria un
error creure que el nostre clima és exactament l'ideal. La mateixa
abundància d'hores de sol és la suficient perquè tant Albert Camus
com Baltasar Porcel hagin detectat la presència d'un cert sol negre
tant a Alger com a Andratx, un sol negre que no sols socarra el cul
a les llebres ans que té altres influències negatives. No tot és
claredat apol·línia a la Mediterrània.
Anant una mica més enfora en l'anàlisi d'aquesta manca d'aigua,
podríem arribar a afirmar que la pluja també és necessària com un
factor de neteja o escurada moral. Una gran arruixada podria
produir eventualment una certa neteja de les nostres culpes
individuals i col·lectives. Al Japó, per exemple, és normal
sotmetre's a la purificació d'un salt d'aigua gelada. La funció
atribuïda al riu Ganges és de sobres coneguda. El mateix sagrament
del baptisme també estaria relacionat amb aquesta interpretació
cultural de l'aigua en general i de la pluja en concret. En
definitiva, és possible d'enyorar la pluja no sols per motius
econòmics o ecològics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.