Combustibles i paramilitarisme

29/09/00 0:00

L'episodi dels pescadors, transportistes i pagesos que bloquejaven els dipòsits de CLH pot donar lloc a consideracions de diversa mena. Una d'elles faria referència a la qüestió de fons, és a dir, a la reivindicació d'una baixada en el preu del combustible. No fa gaire ja vaig escriure sobre la qüestió però no està de més recordar el que deia llavors, perquè hi ha coses que sembla que són molt males de plantejar amb honestedat. L'exigència d'energia barata no és compatible amb l'òptica dels que realment volen transformacions que facin possible la preservació de l'equilibri ecològic. El consum massiu de combustibles fòssils és el principal d'entre els factors que provoquen el canvi climàtic, una de les grans amenaces ecològiques a què ens enfrontam. I sembla bastant evident que el preu del combustible té una relació directa amb el consum. Per tant, la societat ha de plantejar"se la necessitat que els combustibles fòssils tenguin un preu que reflecteixi el seu cost ambiental i, sobretot, que desincentivi el seu ús. Aquest és el bessó del debat que hi ha a tot el món al voltant de les ecotaxes sobre l'energia, una qüestió que en aquests moments només els ecologistes s'atreveixen a recordar. No fa falta dir que la transició a l'era de les energies netes exigeix mesures de protecció efectiva (i de transició cap a pràctiques sostenibles) per als sectors socials més afectats.

He escrit això (millor: ho he repetit) perquè no vull analitzar el que va succeir el passat dimecres a Palma de manera que es pogués entendre que assumesc sense matisacions les posicions dels que demanen benzina més barata. Ara ja ens podem situar en el dimarts o el dimecres matí de la setmana passada, quan tots els mitjans de comunicació reflectien un clima d'alarma davant els problemes d'abastiment energètic. Una societat que es queda sense hidrocarburs, es diria, és com un cos que es va dessagnant i que corre perill de mort per inanició. Dimecres matí, els representants del negoci turístic llancen el crit d'alarma definitiu: la imatge turística de Mallorca està en perill. És l'argument suprem amb el qual s'han de pensar i avaluar les polítiques d'energia, d'aigua i, també, d'ordre públic. L'agonia lenta de l'agricultura de Mallorca no és un problema tan gran com un dia de caos a l'aeroport i als hotels. Aquí som el que som. Si a algú li semblava que l'expressió «poders fàctics» era una mica difusa, n'ha tengut un exemple ben tangible.

El fet més escandalós, però, va ser l'advertència del president de la Federació Agrícola i Ramadera de les Balears: si aquí no hi ha ordre, va dir, els meus pagesos i ramaders desbloquejaran CLH a la força. Com a responsables autonomenats del bé comú, manifestaven que «no ho podien consentir». Se'ns anunciava un espectacle de tractors contra tractors, amb la confiança que els defensors de l'ordre públic eren més i per tant vencerien sense dificultats. El senyor Dameto s'erigia en un sorprenent cap d'escamots parapolicials, que, desconfiant dels responsables oficials, oferia serveis gratuïts de seguretat a la població. Finalment, el setè de cavalleria en forma de tractors no va haver de salvar"nos, però ara sabem que existeix. Amb la pau social i el bon funcionament de l'economia garantits per via paramilitar, els ciutadans de Mallorca podem dormir ben tranquils.