Gràcies, Hospital de Manacor

Quan se'ns espenya el cotxe o el bany, acudim al mecànic o tècnic corresponent, i cercam la persona o empresa que ens ofereixi unes garanties de bona feina, d'encert en la reparació que demanam, que no sempre és urgent i es pot ajornar. Però quan «l'avaria» no la pateix una màquina o instal·lació i és una persona, un ésser humà el qui ingressa al Servei d'Urgències d'un hospital, en el meu cas a l'Hospital de Manacor, i seguidament a l'UCI, esperam i confiam també trobar uns bons «tècnics» que ens ajudin a superar el nostre greu entrebanc. Si a més d'això, trobam un equip humà, de persones, metges, infermeres i auxiliars que a més de la seva competència, ens demostren el seu interès, la seva dedicació i paciència; en definitiva el calor humà, que més que mai necessitam en situacions extremes, és quan ens sentim ben satisfets.

Per tot això i resumint, vull expressar públicament el meu agraïment al personal de l'Hospital de Manacor, Servei d'Urgències, equip de l'UCI, encapçalat pel Dr. Joan López, Dra. Xisca Vara, Dra. Rosa Gastaldo, Dra. Clara Vaquerizo, la supervisora Concha Zaforteza i un nombrós equip d'infermeres i auxiliars, de qui no escric el seu nom per no allargar massa, però dels quals sempre guardaré en el meu cor el record. Sense oblidar els dos darrers «àngels bons» que m'atengueren, les Dres. Maria Isabel Carrió i Rosa Lázaro, especialistes en Cardiologia del Servei de Medicina Interna. A tots, a totes, als qui no anomèn o involuntàriament omet, els vull dir Gràcies, Hospital de Manacor.