Indecència (per no dir una altra cosa)

No distribuïa els morts entre civils i militars, entre policies i paisans, etc., sinó entre afiliats al PP i la resta del món. Un parell d'hores més tard, superada la sensació de vòmit per pertànyer a un estat amb una televisió pública com TVE, vaig tornar al teletext per transcriure aquell escrit.
Ja no hi vaig ser a temps. Per fer lloc a una altra notícia o, qui sap, per esmenar una infàmia, l'escrit en qüestió ja havia desaparegut de la pantalla.

La sensació que el Partit Popular fa els possibles per capitalitzar els morts no acaba de desaparèixer mai de l'ànim de tots els que no hi militam, i en aquesta tropa també hi podríem incloure algun militant. La instrumentalització dels mitjans de comunicació públics, sobretot de TVE, és, en aquest sentit, una lliçó de desvergonya només comparable a la metodologia manipuladora en temps del PSOE i a la quotidianitat de la dictadura del general Franco Bahamonde. Normalment, aquesta campanya electoral ininterrompuda se serveix de les notícies com a excipient, i val a dir que sense massa finesa: les majories absolutes són com els despotismes il·lustrats: tendeixen a desil·lustrar-se, a reinstaurar-se com a despotismes sense adjectius.

Tot això, més o menys, ho sabem i ho patim la majoria de ciutadans "dels que estam per la pau, s'ha d'entendre. Vull dir que patim aquesta deshonesta instrumentalització de la crispació causada pel terrorisme, i que la percebem com una agressió a la intel·ligència humana.

Ara, quan en el teletext de TVE les coses queden tan clares en la seva descarnada indecència, per què no ens decidim d'una vegada a cercar la pau només al costat dels que només volem la pau?