No sé si convendria fer una mica d'explicació lèxico"semàntica
del títol. No perquè dubti gaire de la capacitat interpretativa
dels lectors sinó més aviat per evitar una confusió innecessària,
atesa l'homografia del mot morena. A més a més, per nedar sobre
segur i estalviar-me explicacions meves, que sempre són llosques,
he cercat la dita a l'Alcover-Moll i ni per l'entrada «menjar» ni
per la de «morena», l'he afinada. Per tant, convé aclarir que, quan
parl de «menjar morena» no em referesc a cap cosa suculenta i
polposa, ni molt menys sadollar-se a espipellades de carn de fembra
amb pigmentacions caribenyes. Tot al contrari, la dita significa
menjar metafòricament i per la força, alguna cosa mala d'empassar;
com les noves matrícules dels cotxes, per exemple. Ara bé, desconec
i agrairia que algun lector m'ho aclarís, si això de morena, amb la
e tònica neutra, allà on l'hi feim, prové del peix, del morat que
et fas a un dit si et pegues una estreta o una martellada, d'una
planta o d'allò tan molest i rígid que fa d'okupa devers el forat
del cul. Tot és possible!
Menjau morena i, si no vos agrada, preneu prim! és allò que ens
ha dit en José Mari, aquesta setmana, quan ens ha uniformitzat a
tots amb la qüestió de les matrícules. Ja sé que la cosa no té
massa importància, ni massa altura política, com ell mateix ha
reconegut, per això ho aprovà el Consell de Ministres i no el Papa
de Roma, o els governs autònoms que són, en definitiva, qui
decideixen les grans coses que afecten els seus ciutadans: les
transferències que han de rebre d'educació, els doblers que
gastaran en carreteres i com els gastaran, quin tipus de
dessaladores faran servir i on les ubicaran, les aliances, no entre
comunitats autònomes "que això és pecata minuta", sinó les
relacions internacionals, o bé, la potestat de davallar els
impostos que graven el preu dels carburants i, encara, si tant
voleu, ara que en menjam dia i nit, la capacitat de competir a un
Jocs Olímpics amb bandera pròpia i himne propi o la possibilitat de
disposar, si això és la nostra voluntat, d'unes forces de
seguretat.
És clar que és una cosa que no té la més mínima importància per
a allò que és en substància Espanya, però per a allò que ho és en
accident, sí que en té. L'altre dia vaig anar a una d'aquestes
mostres de ball populars i hi actuava, al costat de grups
mallorquins, un de Múrcia; aquest grup duia al penó la bandera
murciana i al seu costat, sense que els esmussàs gaire,
l'espanyola. "Us imaginau, per exemple, l'estol des gerricó,
actuant pel món amb la bandera espanyola; o un esbart dansaire de
Mollerusa, o els xiquets de Valls? Jo som incapaç d'imaginar-m'ho.
De la mateixa manera m'imagín que a Múrcia o a Extremadura, és un
orgull dur la E a la matrícula i no posar-hi cap nosa o teranyina
més.
D'altra banda, fins i tot ens podrem empassolar aquesta
insignificància asnariana si no fos que és la punta d'un iceberg
d'una concepció de l'Estat espanyol amb la qual no hi combregam
gens ni mica. Vaja, que darrera això hi ha el decret d'humanidades
i tot el rosari subsegüent de prescripcions d'obligado cumplimiento
que té com a objectiu fonamental impedir la consolidació d'una
consciència nacional diferenciada i pròpia. Vaja, una actualització
constant del Decret de Nova Planta.
Ja sé que la ferralla no és important, però quan un govern és
incapaç de frenar la inflació, de contenir els preus dels
carburants o dissenyar un pla de pau per a Euskalerria, ha de posar
mà a la ferralla per omplir-se de glòria. I enguany, entre el
fracàs de la selección, i el poc Èxit de Sydney, no els queda altra
alternativa que fer lluir la de la matrícula dels cotxes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.