Menja morena... i pren prim!

TW
0

No sé si convendria fer una mica d'explicació lèxico"semàntica del títol. No perquè dubti gaire de la capacitat interpretativa dels lectors sinó més aviat per evitar una confusió innecessària, atesa l'homografia del mot morena. A més a més, per nedar sobre segur i estalviar-me explicacions meves, que sempre són llosques, he cercat la dita a l'Alcover-Moll i ni per l'entrada «menjar» ni per la de «morena», l'he afinada. Per tant, convé aclarir que, quan parl de «menjar morena» no em referesc a cap cosa suculenta i polposa, ni molt menys sadollar-se a espipellades de carn de fembra amb pigmentacions caribenyes. Tot al contrari, la dita significa menjar metafòricament i per la força, alguna cosa mala d'empassar; com les noves matrícules dels cotxes, per exemple. Ara bé, desconec i agrairia que algun lector m'ho aclarís, si això de morena, amb la e tònica neutra, allà on l'hi feim, prové del peix, del morat que et fas a un dit si et pegues una estreta o una martellada, d'una planta o d'allò tan molest i rígid que fa d'okupa devers el forat del cul. Tot és possible!

Menjau morena i, si no vos agrada, preneu prim! és allò que ens ha dit en José Mari, aquesta setmana, quan ens ha uniformitzat a tots amb la qüestió de les matrícules. Ja sé que la cosa no té massa importància, ni massa altura política, com ell mateix ha reconegut, per això ho aprovà el Consell de Ministres i no el Papa de Roma, o els governs autònoms que són, en definitiva, qui decideixen les grans coses que afecten els seus ciutadans: les transferències que han de rebre d'educació, els doblers que gastaran en carreteres i com els gastaran, quin tipus de dessaladores faran servir i on les ubicaran, les aliances, no entre comunitats autònomes "que això és pecata minuta", sinó les relacions internacionals, o bé, la potestat de davallar els impostos que graven el preu dels carburants i, encara, si tant voleu, ara que en menjam dia i nit, la capacitat de competir a un Jocs Olímpics amb bandera pròpia i himne propi o la possibilitat de disposar, si això és la nostra voluntat, d'unes forces de seguretat.

És clar que és una cosa que no té la més mínima importància per a allò que és en substància Espanya, però per a allò que ho és en accident, sí que en té. L'altre dia vaig anar a una d'aquestes mostres de ball populars i hi actuava, al costat de grups mallorquins, un de Múrcia; aquest grup duia al penó la bandera murciana i al seu costat, sense que els esmussàs gaire, l'espanyola. "Us imaginau, per exemple, l'estol des gerricó, actuant pel món amb la bandera espanyola; o un esbart dansaire de Mollerusa, o els xiquets de Valls? Jo som incapaç d'imaginar-m'ho. De la mateixa manera m'imagín que a Múrcia o a Extremadura, és un orgull dur la E a la matrícula i no posar-hi cap nosa o teranyina més.

D'altra banda, fins i tot ens podrem empassolar aquesta insignificància asnariana si no fos que és la punta d'un iceberg d'una concepció de l'Estat espanyol amb la qual no hi combregam gens ni mica. Vaja, que darrera això hi ha el decret d'humanidades i tot el rosari subsegüent de prescripcions d'obligado cumplimiento que té com a objectiu fonamental impedir la consolidació d'una consciència nacional diferenciada i pròpia. Vaja, una actualització constant del Decret de Nova Planta.

Ja sé que la ferralla no és important, però quan un govern és incapaç de frenar la inflació, de contenir els preus dels carburants o dissenyar un pla de pau per a Euskalerria, ha de posar mà a la ferralla per omplir-se de glòria. I enguany, entre el fracàs de la selección, i el poc Èxit de Sydney, no els queda altra alternativa que fer lluir la de la matrícula dels cotxes.