La setmana que ve tornareu a veure per la televisió imatges com
les d'ara fa prop d'un any, a Seattle, amb motiu de la cimera de
l'Organització Mundial de Comerç (OMC). Aquesta vegada, l'ocasió
serà l'assemblea anual d'aquests dos bessons, el Banc Mundial (BM)
i el Fons Monetari Internacional (FMI), que, conjuntament amb
l'OMC, dicten les regles de les relacions econòmiques mundials i
d'aquesta manera regeixen sobre el destí de milers de milions de
persones. Tornareu a veure els delegats dels diferents països que
s'adrecen a la seu de les reunions en cotxe oficial i sortejant
manifestacions i protestes. Mentre aquests dignataris discuteixen
els retocs que han de fer a l'articulat de la dictadura dels
mercats financers i de les empreses transnacionals, Praga tornarà a
viure una primavera, aquesta vegada en ple mes de setembre. Hi
haurà centenars de festes, fòrums, debats, tallers i marxes pel
carrer.
No us enganyeu si per la televisió us mostren les imatges
d'algun exaltat que trenca un vidre, o d'enfrontaments que solen
ser provocats per la policia. Les 15.000 o 20.000 persones que
aniran a Praga tenen la intenció d'expressar de manera pacífica el
seu rebuig a un ordre econòmic que devasta el planeta, ignora les
minories, trepitja els drets laborals i socials i condemna tres
quartes parts de la família humana a la misèria.
Com a Seattle, a Praga es farà present la constel·lació de
grups, associacions i xarxes que està configurant el moviment
mundial de resistència als efectes de la mundialització del
neoliberalisme. Hi haurà representants de moviments sindicals i
pagesos de tots els continents, hi haurà representants de pobles
indígenes, hi haurà el moviment ecologista i el pacifista, hi haurà
feministes, hi haurà centenars d'associacions solidàries, hi haurà
defensors dels drets humans... Aquesta diversitat fa que aquest
moviment no estigui lliure d'un cert grau d'indefinició o d'algunes
contradiccions, però també és el seu valor més nou i més
radicalment valuós. La confluència de tantes lluites, la
consciència de coincidir en allò essencial de l'objectiu no és un
aspecte secundari d'aquesta nova consciència ciutadana mundial,
sinó que n'és el tret principal i el que la fa alguna cosa nova que
hem de saludar amb esperança.
És cert que els plantejaments dels diferents grups que s'oposen
a la dictadura dels mercats coincideixen sobretot en allò que
rebutgen: no volen l'actual control de les polítiques econòmiques
de tots els països per part d'organismes sense legitimitat
democràtica i no volen que les regles sagrades del lliure comerç
estiguin per damunt del benestar dels pobles i del planeta. No hi
ha, en canvi, un model de món cap al qual avançar, més enllà d'un
èmfasi en algunes reivindicacions clau i irrenunciables:
sostenibilitat, equitat, benestar humà, drets humans i
aprofundiment democràtic. Aquestes aspiracions, però, són
suficients per esbossar un camí que pot anar adquirint perfils més
concrets amb el temps. L'important és que quan vegeu les imatges
dels delegats que s'adrecen als santuaris del poder mundial, d'una
banda, i les manifestacions multicolor dels que protesten, de
l'altra, sapigueu de quina part està la raó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.