Notícies desmoralitzadores

Avui ens hem de referir a dues notícies que han aparegut a la premsa sense un relleu excessiu i a un trasllat d'una estàtua del qual, per estar situada a l'interior d'un pati, servidor no se n'ha temut fins fa uns dos mesos. Notícies i canvi d'emplaçament que tenen a veure amb l'Església, amb la gran assemblea dels fidels.

En l'ordre temporal, la primera que s'ha produït ha estat l'anunci de l'Església alemanya d'estar disposada a abonar una compensació econòmica als pocs supervivents "sols uns dos centenars, han passat més de cinquanta anys!" d'entre aquelles persones que, en temps del règim nazi, varen realitzar treballs forçats per a les organitzacions eclesials. Es veu que això del treball esclau va esser realment una pràctica molt estesa al Tercer Reich, al tercer imperi, d'aquells anys terribles. Fins al punt "i això pareix quasi la realització d'un impossible" que la mateixa Església catòlica se'n va també «beneficiar». Si encara fóssim capaços d'escandalitzar"nos, cosa que no és el cas, ens hauríem d'escandalitzar de bon de ver. Però ja no en som capaços, no, d'escandalitzar"nos, i bé podríem concloure aquest apartat tot deixant constància del minso rebombori "per no dir nul" que ha provocat aquesta nova entre nosaltres.

L'altra notícia, una mica més recent, ha estat que el Bisbat argentí ha reconegut públicament la seva participació en la bestial repressió realitzada en aquell país pels militars i, finalment, amb algun retard, n'ha demanat perdó. Sembla que els pobres botxins dels centres de detenció i dels vols sobre l'Atlàntic per a llançar"hi les víctimes més o manco calmades amb sedants tenien tanta feina "i aquesta era d'una tal natura" que, de tant en tant, havien d'esser convençuts per alguns capellans castrenses devots de la causa que estaven duent a terme una meritòria comesa en benefici de la pàtria. Aquesta feta ha ocupat una mica més d'espai a la premsa però la cosa tampoc no ha fet llarg. I, sobretot, tampoc s'ha produït cap escàndol. Es veu que les nostres reserves de sentit moral van ben baixes.

La tercera notícia no ha estat realment notícia, que jo sàpiga, perquè, comprensiblement, no ha estat esmentada o reparada per cap mitjà de comunicació: l'estàtua d'un sant cantat per Gerard Manley Hopkins que va presidir el pati principal d'un col·legi ciutadà durant molts d'anys ha estat treta de l'espai central que ocupava i "baixant"la del pedestal que ocupava, que ha desaparegut del mapa" ha estat semiincrustada o arrambada a la paret, en un racó. Amb motiu del cinquantè aniversari de la sortida de la meva promoció, he tengut aquesta sorpresa i em deman quin ha estat el motiu del canvi. Tal vegada "indirectament, per descomptat" té res a veure amb les dues notícies anteriors? Pretén esser un indicador d'algun canvi? Però el que han fet, per desgràcia, els homes d'església «normals» no hauria d'afectar gens els sants.