Dilluns, al sol·licitar a l'empleat d'una benzinera que m'omplís
el depòsit del cotxe, em va respondre que li parlàs en castellà.
Ara mateix no sé si era més impertinent el seu to de veu o la seva
mirada. La veritat és que tot ell traspuava agressivitat, de manera
que em vaig sentir transportat, de cop, al temps del franquisme. Li
vaig dir que em tornàs les claus, i que ja trobaria una altra
benzinera on m'atenguessin amb més educació. Tanmateix, la meva
irritació no venia provocada tant per la intolerància d'aquest jove
(no ho havia dit, era jove) com per la sensació que «veinte años no
es nada» com diu el tango i que, per tant, tocant a la
normalització lingüística, som allà on érem quan començà a
articular"se l'estatut.
Precisament, no fa gaire, i en referència a aquesta situació, la
responsable de les coses de cultura del Consell de Mallorca,
cridava a sometent. Maria Antònia Vadell ens aconsellava, als
catalanoparlants, que en parlar amb la gent castellanoparlant que
resideix a Palma o a les zones costaneres no girem la llengua, en
una proclama numantina i gens ni mica adequada a una persona que
maneja una part del poder.
Els ciutadans podem adoptar l'actitud del «no passaran»,
tanmateix qui té la clau en mitjans econòmics i humans per a donar
la passa més decidida, envers la normalització lingüística, són les
institucions. Però centrem"nos en el motiu del meu enuig. És
evident que el jove que em va respondre de males retranques a la
benzinera, no havia sentit parlar, a l'escola, de la pluralitat
lingüística de l'Estat que consagra la Constitució, perquè el
carabassot més esplendorós del país aprèn, a força de sentir"ho
repetir, que Déu va morir a la creu. No sé què pensar, així de
clar, tot i el compromís decidit de la majoria dels ensenyants en
la normalització. Potser l'allau d'immigrants sobrepassa amb
escreix la capacitat d'assimilació d'una cultura que, com la
catalana, es troba a la UVI. Fa tres dies, Carles Manuel Canals
signava, a Diari de Balears, una informació força documentada sobre
la problemàtica creada a les aules amb la incorporació dels fills
de la immigració. Segons la directora general de Planificació i
Innovació, aquest curs hi haurà deu tallers de llengua més que el
passat "vint"i"dos sobre dotze", però l'augment de l'alumnat
estranger ha crescut, i creixerà d'aquí a desembre, de manera
espectacular. En qualsevol cas, aquest nombre elevat d'estrangers
no constituirien cap problema, si Mallorca no comptàs amb autèntics
guetos castellanoparlants "amb totes les connotacions de marginació
social que paradoxalment comporta", que han crescut a l'empara de
la frivolitat o de la inoperància de les institucions. El futur de
la llengua catalana sols admet, ara mateix, unes prediccions
catastrofistes a desgrat dels esforços que fa la conselleria de
Cultura. El remei, si existeix, ultrapassa els seus recursos
actuals, així de clar.
Tanmateix, el president Antich es presenta a Prada, i és rebut a
la universitat catalana d'estiu com el salvador de la llengua
catalana a les Illes Balears. Que no s'enganyi, no ho és. Si
realment vol ésser digne del títol que amb tanta generositat li
atorguen persones de bona voluntat, encara li queda tot per
fer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.