Hi ha un conflicte polític al País Basc?

TW
0

Hi ha un conflicte polític al País Basc? És clar que de conflictes polítics n'hi ha pertot, però amb aquesta pregunta vull demanar"me si és correcte afirmar que existeix aquest conflicte en el sentit que es fa algunes vegades: que la violència terrorista té unes causes polítiques i que, per tant, tot i que no se l'hagi de justificar, s'ha d'intentar anar a aquestes causes per tal de solucionar-la. Aquest plantejament, però, porta implícit el reconeixement que la utilització de la violència col·loca els terroristes en una posició de força a l'hora de fer negociacions polítiques, un reconeixement mal d'acceptar en un ordenament que permet la defensa democràtica de qualsevol demanda política, inclosa la de la independència.

Vist des d'una altra òptica, crec que només hi ha una manera de dir que al País Basc hi ha un conflicte de naturalesa política: el que es deriva de la incapacitat d'alguns d'entendre allò que de més elemental i mínim hi ha d'haver al joc democràtic. Els sistemes polítics que aspiren a fer de la llibertat de les persones un objectiu central no poden existir sense uns fonaments morals bàsics. El bessó d'aquesta base ètica és el reconeixement de totes les persones com a éssers dotats de drets i de capacitat de decisió sobre la seva vida: el reconeixement de l'altre com a algú que, més enllà de diferències de tota mena, és un igual. Aquesta és l'herència, en definitiva, de tot humanisme. Kant va resumir la moral en l'imperatiu de no fer dels altres un mitjà sinó un fi en si mateix: quina reducció d'una persona a la condició de mitjà es pot concebre que sigui més brutal que l'assassinat? La política democràtica només es pot entendre a partir d'acceptacions com aquestes. Per tant, les solucions polítiques que demana la violència terrorista han de basar-se (al marge de la generositat i la flexibilitat que puguin tenir les institucions en determinades qüestions) en l'acceptació, per part de tots, d'aquestes regles.

Les persones progressistes no han de sentir-se acomplexades de mostrar el rebuig a la violència. Dir que la situació del País Basc és molt complexa, per exemple, no pot servir d'excusa per expressar aquesta repulsa: sense conèixer en profunditat aquesta situació, no tenc dubtes de saber-ne prou com per dir que no hi ha circumstàncies que puguin justificar el recurs a les armes. Recordar la brutal violència d'estat exercida històricament al País Basc, que ha de ser perseguida amb tota l'energia, tampoc no serveix com a «atenuant»: un regidor d'un poble no és un còmplice de tortures ni de polítiques d'extermini.

Fa uns mesos, un ciutadà guineà moria en una comissaria de les Illes Canàries. L'assumpte és tèrbol i és ben probable que es tracti d'un crim repulsiu. L'assassinat d'un jove que despatxava en una botiga de llepolies no és més repugnant, però tampoc no ho és menys. En tots dos casos hi ha covardia, crueltat i un oblit profund de quins són els principis polítics més elementals de la democràcia.