Hi ha un conflicte polític al País Basc? És clar que de
conflictes polítics n'hi ha pertot, però amb aquesta pregunta vull
demanar"me si és correcte afirmar que existeix aquest conflicte en
el sentit que es fa algunes vegades: que la violència terrorista té
unes causes polítiques i que, per tant, tot i que no se l'hagi de
justificar, s'ha d'intentar anar a aquestes causes per tal de
solucionar-la. Aquest plantejament, però, porta implícit el
reconeixement que la utilització de la violència col·loca els
terroristes en una posició de força a l'hora de fer negociacions
polítiques, un reconeixement mal d'acceptar en un ordenament que
permet la defensa democràtica de qualsevol demanda política,
inclosa la de la independència.
Vist des d'una altra òptica, crec que només hi ha una manera de
dir que al País Basc hi ha un conflicte de naturalesa política: el
que es deriva de la incapacitat d'alguns d'entendre allò que de més
elemental i mínim hi ha d'haver al joc democràtic. Els sistemes
polítics que aspiren a fer de la llibertat de les persones un
objectiu central no poden existir sense uns fonaments morals
bàsics. El bessó d'aquesta base ètica és el reconeixement de totes
les persones com a éssers dotats de drets i de capacitat de decisió
sobre la seva vida: el reconeixement de l'altre com a algú que, més
enllà de diferències de tota mena, és un igual. Aquesta és
l'herència, en definitiva, de tot humanisme. Kant va resumir la
moral en l'imperatiu de no fer dels altres un mitjà sinó un fi en
si mateix: quina reducció d'una persona a la condició de mitjà es
pot concebre que sigui més brutal que l'assassinat? La política
democràtica només es pot entendre a partir d'acceptacions com
aquestes. Per tant, les solucions polítiques que demana la
violència terrorista han de basar-se (al marge de la generositat i
la flexibilitat que puguin tenir les institucions en determinades
qüestions) en l'acceptació, per part de tots, d'aquestes
regles.
Les persones progressistes no han de sentir-se acomplexades de
mostrar el rebuig a la violència. Dir que la situació del País Basc
és molt complexa, per exemple, no pot servir d'excusa per expressar
aquesta repulsa: sense conèixer en profunditat aquesta situació, no
tenc dubtes de saber-ne prou com per dir que no hi ha
circumstàncies que puguin justificar el recurs a les armes.
Recordar la brutal violència d'estat exercida històricament al País
Basc, que ha de ser perseguida amb tota l'energia, tampoc no
serveix com a «atenuant»: un regidor d'un poble no és un còmplice
de tortures ni de polítiques d'extermini.
Fa uns mesos, un ciutadà guineà moria en una comissaria de les
Illes Canàries. L'assumpte és tèrbol i és ben probable que es
tracti d'un crim repulsiu. L'assassinat d'un jove que despatxava en
una botiga de llepolies no és més repugnant, però tampoc no ho és
menys. En tots dos casos hi ha covardia, crueltat i un oblit
profund de quins són els principis polítics més elementals de la
democràcia.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.