L'ascensió del senyor Rodríguez Zapatero a la direcció del Partit Socialista Obrer Espanyol ha significat la jubilació de tota una generació de polítics que protagonitzaren la transició. És evident, que el PSOE ha estat l'actor principal de la recent democràcia espanyola. I certament, la seva crisi de lideratge i, en conseqüència, la seva crisi electoral suposen un factor de preocupació per al bon funcionament del sistema. De fet, el decliu socialista és fruit de la manca de capacitat per dur a terme una renovació dels quadres dirigents. Massa vegades, la premsa i els analistes polítics, tendim a sobrevalorar la importància de determinat cap de llista o de determinat cap de partit. N'Aznar fou menyspreat durant alguns anys per ser una persona gris que no aixeca ni una engruna de passió; n'hi va haver més d'un que es van haver de retractar davant el triomf de l'antilíder. La comunicació social provoca que una cara sigui la identificació d'un projecte polític; ara bé, d'aquí, extreure que desapareguda la cara el projecte no existeix, és una interpretació equivocada. En Fraga ho era tot dins el conservadorisme espanyol i actualment, no passa de ser un president autonòmic que protagonitza alguna sortida de botador il·lustrativa dels seus orígens polítics. Quan en Pere Esteva contestava a la pregunta sobre el postpujolisme afirmant que: després de Pujol, Convergència, donava en la clau de la qüestió. Els partits de veres, els que no són un grup d'interessos o d'influències, van més enllà de les persones concretes que els dirigeixen en un moment determinat. Doncs bé, hi ha dues maneres de renovar un partit segons la realitat en què vivim: la radical i la moderada. La radical és la que han desenvolupat els partits nacionalistes espanyols, és a dir, derrota electoral, congrés de refundació, canvi general dels responsables executius. La moderada és fer aquest necessari canvi de persones de manera paulatina, de mica en mica, se van substituint els càrrecs històrics i s'introdueix saba nova dins l'organització però sota l'autoritat del gran líder; aquest seria el cas dels nacionalistes catalans i bascs. Òbviament, encara som a mig camí en el procés de renovació, desconeixem els resultats que poden avalar la nova direcció del PSOE i desconeixem si CiU conservarà la Generalitat després del president Pujol; el que sí es pot dir sense massa marge d'error, és que un partit tancat i sense l'entrada de nova gent amb noves idees en la presa de decisions és un partit condemnat a la crisi i l'esgotament, és un partit sense capacitat d'adaptar-se als nous corrents socials i respondre, per tant, a les exigències de la ciutadania. Sigui com sigui, per als nacionalistes sense estat, la victòria momentània d'en Rodríguez Zapatero és una bona notícia. I ho és perquè representa el model més plural de concepció de l'estat de les autonomies dins l'esquerra espanyola, i perquè representa una certa nova manera de fer política, almanco a nivell d'imatge. La majoria absoluta del PP suposa, per als nacionalistes sense estat, un retrocés innegable de les nostres aspiracions; el somni de ser decisius a Madrid i condicionar la formació de governs, requereix per ser una realitat que les dues forces estatals obtenguin uns resultats similars, que no hi hagi gran diferència d'escons entre el PP i el PSOE. Tant uns com altres han demostrat quina és la seva política autonòmica amb majoria absoluta; l'actual involució autonòmica, impossibilitat de gestionar el nostre aeroport o de crear la nostra policia, així com el robatori impresentable de les nostres competències en comerç o en urbanisme, troba el seu perfecte antecedent en la Llei Orgància d'Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA) dels socialistes. No negaré que aconseguir que les direccions dels partits centralistes assumeixin un poc d'autonomisme o federalisme és una passa endavant, tot i això, la història més recent demostra que ens convé no deixar-los tots sols perquè aviat tornen els tics d'una època que pensaven superada.
Rodríguez Zapatero
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.