Honor al president Companys, assassinat per l'exèrcit espanyol

L'únic crim que havia comès En Lluís Companys era el de ser president de la Generalitat de Catalunya, triat democràticament pel Poble de la Catalunya Central. Per això, el febrer del 1939, quan Catalunya era a punt de ser esclafada i ocupada per l'exèrcit d'en Franco, es va exiliar a l'estat francès fins que aquest va ser ocupat, l'any que va venir davant, per les tropes d'en Hitler.

De tal dia com avui fa seixanta anys fins al 15 d'octubre d'aquell mateix any 1940, el president Companys va haver de patir un calvari d'humiliacions i de tortures. Els espanyols el tancaren com un animal al zoo, on el feren estar un caramull de dies sense deixar-lo mudar de roba i on li tiraven el menjar enterra igual de si fos una moneia.

Després li feren un «judici» en què l'acusaren d'«haber sido presidente de Cataluña». Acusació que ell va respondre amb les paraules "«Lo soy, señores. Lo soy. Porque el pueblo de Cataluña para ello me votó y, de momento, no ha votado a nadie más». En sentir aquestes paraules heroiques, el jutge espanyol el va condemnar a mort. El 15 d'octubre del 1940, al castell de Montjuïc, l'exèrcit espanyol el va afusellar. Ell va voler que el matassin descalç per poder morir tocant terra catalana. Just abans que l'assassinassin va cridar "Per Catalunya!

Fa deu anys, el canceller alemany Helmut Kohl va enviar una carta al president Pujol en què deia textualment: «En ocasió del cinquantè aniversari de l'execució del president Companys pel règim franquista, el govern i el poble d'Alemanya, dolguts per la participació d'institucions alemanyes en aquell acte, compartim el sentiment dels catalans i consideram En Lluís Companys com un dels màrtirs més insignes de la fidelitat a la democràcia i a la llibertat».

El president de la República Francesa, també ja fa deu anys, va demanar per escrit perdó per aquell acte de terrorisme d'Estat, que va qualificar de «vil assassinat».

Encara ara no ha llegut a cap govern espanyol dignar-se a fer res de semblant. Una cosa sí que ha llegut al govern espanyol d'ara: fer desfilar el seu exèrcit per Barcelona i venir-li de nou el poc entusiasme dels catalans per anar a fer-li mamballetes.

La burgesia catalana, autèntic cavall de Troia d'Espanya dins Catalunya, no veu amb gaire bons ulls que recordem el passat. Almanco segons quin passat.

Així ho dicten les consignes de l'actual règim nacionalespanyolista, del qual la burgesia catalana és seguidora tan fidel. A més, no és bo per als seus interessos comercials. La pela és la pela. Toca, per tant, que en siguem dissidents, d'aquest règim. Que practiquem la desobediència civil de les seves consignes. Que recobrem la Memòria Històrica i que facem honor als màrtirs que, al llarg de la Història i com el president Lluís Companys, han donada la seva vida per la Pàtria.