La iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística de promoure un gran pacte i un pla interinstitucional per salvar el català a Palma ha d'obtenir tot el suport possible davant l'inqüestionable fet que l'idioma propi està retrocedint a causa del gran flux migratori que s'ha produït a la darrera dècada. Palma agrupa pràcticament la meitat de la població de dret de l'Arxipèlag. Per tant, la iniciativa adquireix també un abast que va més enllà d'una capital cada cop més massificada i que va perdent la seva personalitat per convertir-se en el reflex del que pot pasar a la resta de la comunitat els pròxims anys. Hem de pensar també que aquesta iniciativa és un veritable deure polític en defensa del nostre Estatut i de les senyes d'identitat pròpies. S'ha encès la llum vermella. Cent mil nous immigrants en una dècada impliquen el retrocés de l'idioma propi per pura pressió demogràfica. I s'hi ha d'actuar ràpidament. Les nostres institucions han establert moratòries perquè no es consumeixi més territori; però encara falten moltes mesures polítiques per evitar que la llengua catalana quedi a poc a poc arraconada. Cal confiar ara en la bona predisposició de totes les parts amb independència dels colors polítics. L'idioma és patrimoni de tots i constitueix un deure irrenunciable potenciar-lo i defensar-lo. Si això no es fa amb contundència, no tenim dret a considera-nos poble i, molt manco, un país.