Salvar la barrera digital (Bridging the Digital Divide) s'ha
convertit en una obsessió a la qual semblen dedicar atenció
preferent organitzacions tant governamentals com no. Ara, a
l'interès mostrat pel G-8 i la Internet Society, s'ha d'afegir el
d'un diari tan prestigiós com el New York Times que ha anunciat un
suplement especial dedicat al tema per al proper dia 2 d'octubre de
2000. Es tracta d'una iniciativa conjunta entre el diari i la
Internet Society i no deixa de ser ben curiós que l'anunci d'aquest
suplement faci un esment especial, i gairebé únic, de la barrera
digital interna dels Estats Units i no, com ha estat habitual fins
ara, de la barrera digital entre els països més desenvolupats i els
altres. La crida conjunta del diari i de la Internet Society
explicita l'argument que, ara més que mai, les oportunitats de
progrés individual i col·lectiu depenen de la comprensió i accés a
les tecnologies de la informació i que, cada cop hi ha més dades
que mostren que molta de gent és a punt de perdre les oportunitats
i beneficis que aquests coneixements i accés ofereixen. En aquest
suplement especial del New York Times hom podrà trobar articles
dedicats a explicar com reforçar l'accés i ús d'Internet, tant des
del punt de vista dels desafiaments educatius, socials, econòmics
com tècnics i vol servir de fòrum per a les organitzacions que
donin suport a iniciatives públiques i privades dirigides a
facilitar l'accés físic i cognitiu a les comunitats més
desfavorides dels Estats Units.
Moltes vegades s'ha comparat la barrera digital amb la barrera
de l'alfabetització, que va crear l'escriptura tot i que només va
aconseguir convertir en rellevant l'aparició i posterior expansió
de la impremta. Però la barrera digital té algunes connotacions
afegides que justifiquen, amb escreix, l'obsessió que sembla
generar a tort i a dret. El fet és que el principal exponent
d'aquesta barrera, representat pel ciberespai, ha esdevingut un nou
espai de relació i lleure en el qual, a més, hom pot obtenir
informació i aprendre. És a dir, un lloc en el qual es fan
activitats que tradicionalment es feien en llocs com parcs públics,
biblioteques o escoles públiques, que són institucions que varen
ser creades per facilitar a tothom l'accés gratuït a aquests béns i
serveis. Malauradament, l'accés al ciberespai, com a d'altres
exponents de les tecnologies digitals, no és de franc, ja que per
accedir-hi, a part d'un equip informàtic, cal pagar "a preu de
canari jove" el temps de connexió. És per això que molts consideram
com una obligació dels governs fer que aquest temps de connexió
arribi a ser gratuït, en la mateixa mesura que hi ha d'haver
escoles públiques de qualitat, bones biblioteques públiques i parcs
públics nets i polits.
Però, a més, per accedir al ciberespai no n'hi ha prou a comprar
i connectar un ordinador, com es pot fer amb una televisió o una
ràdio, són necessaris uns coneixements inicials mínims molt
superiors als requerits per fer servir qualsevol d'aquests aparells
o un telèfon. I és aquí on rau la veritable barrera digital, en els
coneixements inicials necessaris per poder començar a treure profit
dels avantatges de la societat de la informació. En resum,
l'expressió barrera digital es refereix a les limitacions que pot
presentar l'accés als beneficis de la societat de la informació en
general, i al ciberespai, en particular, en tant que es tracta d'un
nou espai d'aprenentatge, activitat econòmica, lleure i relació
basat en l'intercanvi d'informació digitalitzada. Així a l'engròs,
aquesta barrera té quatre components bàsics, el primer estaria en
l'equipament necessari per poder accedir-hi; el segon estaria
associat a la facilitat d'accés, vinculada pel seu torn a la
localització geogràfica; el tercer component seria de caràcter
lingüístic i el quart, i més important, estaria associat als
coneixements mínims necessaris per poder treure'n partit,
coneixements que, en cap cas quedarien limitats a destreses
informàtiques, i que inclouen la capacitat per entendre, cercar i
estructurar informació. Aquest, el cognitiu, és el component
essencial perquè és l'únic que no es pot arreglar només amb
diners.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.