Violència desfermada

L'atemptat d'ahir a Osca demostra que ETA continua endavant amb la seva ofensiva i que es considera la gran beneficiària de l'escalada de la tensió a Euskadi. La cúpula de l'organització terrorista i tot l'entorn arbertzale que li dóna suport "i que de cada cop està més fanatitzat" han optat pel tot o res. Van cap a la creació d'un clima d'independència a força de combinar accions de violència al carrer amb actes terroristes, i ja no els importa pensar que es tracta d'una fugida cap endavant que els pot conduir a la paranoia col·lectiva. Trencat el diàleg amb el Govern central, esqueixades les seves relacions amb l'Executiu basc i amb el PNB, han escollit el camí del no-retorn. Tal volta això és el que volien els qui, fora del País Basc, pensen que ja no s'han de fer més concessions; però la situació actual, a part de fer molt de mal al nacionalisme moderat d'Euskadi, anuncia temps molt durs i perillosos. Davant això només resta una aposta democràtica: tenir fe en l'estat de dret i en les institucions, i confiar que s'acabarà l'actual follia destructiva. Però aquesta consideració no ha de fer mai oblidar que el diàleg és imprescindible per solucionar aquest desastre. S'ha d'insistir en el fet que és un plet històric que començà el segle passat. Per tant, només l'altura de mires pot trobar-hi la solució, encara que, en aquests moments, allò que s'ha de fer amb més fermesa és condemnar, amb tota la contundència del món, l'inqualificable assassinat de dos joves agents de seguretat a Osca.