No puc evitar sentir un cert desassossec quan record unes
imatges que vaig veure a la televisió i que al seu torn mostraven
unes imatges ofertes pels noticiers serbis durant la darrera guerra
entre l'exèrcit de Milosevic i el de Clinton i l'OTAN, en les quals
es podia veure l'efígie del màxim mandatari estadounidenc amb un
bigotet estil Hitler i en les quals es comparava l'ofensiva militar
de l'Aliança Atlàntica, amb les campanyes militars desenvolupades
per l'exèrcit de l'Alemanya nazi. La manipulació de la informació
arribava al punt extrem de la modificació, sense cap mania, de la
imatge de Clinton i altres protagonistes de la informació.
Allò que m'ha fet retornar al pensament aquelles imatges ha
estat que em sembla que alguns mitjans de comunicació espanyols,
estan, aquests dies, fregant el cas serbi. I aquest pensament,
mesclat amb el fet que som en ple mes d'agost, un mes habitualment
pobre en fets que es solen considerar noticiables, m'ha duit a
intentar escriure un seguit de qüestions que em ronden pel cap des
de fa temps i que tenen a veure amb els mitjans de comunicació.
La primera qüestió no és nova, però em sembla que quan parlam de
mitjans de comunicació, mai no és de més repetir-la i és que tots
els mitjans de comunicació tenen amos i que de la mateixa manera
que totes les persones que hi escrivim procuram no oblidar-ho mai,
també és absolutament recomanable que els clients (usuaris?) ho
tenguin sempre present. I juntament amb aquesta qüestió gairebé
prèvia, no ens podem estar de significar-ne una altra de tan
evident i sobada com la precedent, però igualment necessària de
tenir-la en compte sempre. Cap mitjà ni persona no som totalment
objectius, no només quan contam les coses, sinó com s'ha dit en
reiterades ocasions, quan triam les que contam i les que no.
Una vegada escrites les, tanmateix necessàries, obvietats
esmentades, m'agradaria proposar al pacient i a aquestes alçades
d'article ja improbable lector o lectora, una sèrie de reflexions
sobre els mitjans de comunicació, centrades sobretot en els mitjans
escrits, que són els que millor conec i els que més m'apassionen,
car tenen una virtut que els manca a la resta: l'horari l'estableix
un mateix, és a dir que pots començar i acabar de llegir el diari
quan et dóna la gana sense estar subjecte a una programació prèvia
i que allò escrit sempre queda i és «recuperable» en qualsevol
moment.
Des de la meva òptica (i alhora única legitimitat) de lector
voraç, crec que als periòdics del nostre temps els falta, en
general (i aquest que teniu a les vostres mans o a la pantalla de
l'ordinador en seria, en certa mesura, una excepció) reflexions i
anàlisis a llarg termini. Bé és cert que és un mal que afecta la
resta d'àmbits de la vida i que és fruita dels temps accelerats que
vivim, però també és cert que els mitjans escrits són els més
apropiats per a aquests tipus de comunicació i que si no es fa en
aquests no es farà enlloc. O dit d'una altra manera: una de les
ofertes més competitives que pot oferir la premsa escrita és la de
l'anàlisi més assossegada i reposada de l'actualitat, però també
d'aquells temes que no són ben bé actualitat però són
importants.
Pens també, que el periodisme actual dóna massa rellevància a la
política institucional, i concretament a tot el vaivé de
declaracions i contradeclaracions dels polítics i portaveus de torn
i a les estèrils polèmiques fabricades als laboratoris dels
gabinets de premsa, que si bé poden ser una manera fàcil d'omplir
pàgines, crec que només serveixen per crear una espiral que allunya
el periodisme del lector (i de l'oient o televident).
A Mallorca, per sort, aquest efecte-espiral no és molt
accentuat, però, per exemple, crec que es pot afirmar que la premsa
de Barcelona (no així la comarcal) ha perdut gairebé completament
el contacte amb la societat que l'envolta i que ben poques vegades
hi apareix reflectida. Pens que seria bo que la societat, en
conjunt, amb la seva xarxa associativa, els seus conflictes i les
seves celebracions, fos la vertadera protagonista dels mitjans.
La realitat informativa seria, sens dubte, més real.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.