Ca los Cans o Caló's Cans
Un bon amic, Sam Abrams, em demana: «Per què la forma Calaloscans si tota la gent del lloc diuen clarament Caloscans?». Bé, el primer que cal respondre a l'amic i company de lectures i escriptures és que Calaloscans (Editorial Daedalus, 1965; segona edició: Editorial Moll, 1981) no pretenia més que ser el títol d'un llibre, un llibre que, per altra banda, no es proposava centrar-se en la descripció fidel de cap tros de la nostra geografia insular sinó, senzillament, utilitzar o emprar el topònim i el caràcter més aviat sull de la cala "o caló", oberta al mal temps del nord, per a extreure'n o aixecar-ne un petit mite del que, en definitiva, considerava que era una situació col·lectiva. Quedi clar, doncs, d'entrada, que no vaig pretendre utilitzar cap topònim concret com a títol del llibre. El topònim, i el mateix lloc "considerable sols per la seva obertura al mal temps i a la immensitat de la gran badia d'Alcúdia", no varen ser per a mi més que un fort pretext i un estímul poderós. Ja se sap que l'argument del llibre és l'espera d'un Sant Adveniment de la Justícia, en consonància amb l'estesa influència que, en aquella època, tenia una certa visió del futur en bona part del jovent amb una mínima inquietud.
També a Opinió
- El bar Rincón de Hellín del carrer Aragó de Palma exhibeix una bandera franquista a la seva terrassa
- Rebuig a l’Ironman Mallorca pel «greuge que representa per als residents» i «per l’ús abusiu de les infraestructures públiques»
- Joan Riera: «El procés que va engegar Catalunya no s’ha acabat. La història no s’acaba mai. I la prova és que molts dels fets que varen tenir lloc el 36 i que havíem donat ja per acabats, són ben vius»
- Milers de persones omplen a vessar Santa Maria per a cridar ben fort: «Sí a la llengua!»
- Alerta a Campos per un repartidor de begudes amb tatuatges nazis
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.