Un bon amic, Sam Abrams, em demana: «Per què la forma Calaloscans si tota la gent del lloc diuen clarament Caloscans?». Bé, el primer que cal respondre a l'amic i company de lectures i escriptures és que Calaloscans (Editorial Daedalus, 1965; segona edició: Editorial Moll, 1981) no pretenia més que ser el títol d'un llibre, un llibre que, per altra banda, no es proposava centrar-se en la descripció fidel de cap tros de la nostra geografia insular sinó, senzillament, utilitzar o emprar el topònim i el caràcter més aviat sull de la cala "o caló", oberta al mal temps del nord, per a extreure'n o aixecar-ne un petit mite del que, en definitiva, considerava que era una situació col·lectiva. Quedi clar, doncs, d'entrada, que no vaig pretendre utilitzar cap topònim concret com a títol del llibre. El topònim, i el mateix lloc "considerable sols per la seva obertura al mal temps i a la immensitat de la gran badia d'Alcúdia", no varen ser per a mi més que un fort pretext i un estímul poderós. Ja se sap que l'argument del llibre és l'espera d'un Sant Adveniment de la Justícia, en consonància amb l'estesa influència que, en aquella època, tenia una certa visió del futur en bona part del jovent amb una mínima inquietud.
Per altra banda cal insistir que el topònim en qüestió és un topònim marítim, o més aviat de marina. És ver que al costat de la cala o el caló hi ha "o hi havia, fa molts d'anys que no hi he estat" un petit restaurant que porta "o portava" el nom de Caloscans, escrit talment en el rètol damunt la seva porta d'entrada, però em sembla que el seu nom està agafat del de la petita cala i no viceversa.
En tot cas, cal recordar que el topònim en qüestió apareix recollit de formes diverses. És ver que al valuós Corpus de toponímia de Mallorca, de l'incansable Mascaró Passarius, hi figura com Ca los Cans "no Caloscans", amb el més que probable recolzament de Francesc de B. Moll, qui va guiar constantment l'autor, i que d'igual manera figura a l'Atlas de la Gran Enciclopèdia Catalana.
Tanmateix, tractant-se d'una cala petita, gairebé insignificant, ubicada a una costa plana, que no ofereix cap protecció al navegant, cabria i cap demanar-se si en lloc d'un Ca los cans no ens trobaríem davant un Caló (de)s Cans. De fet aquesta, Caló des Cans, és la forma que recull Joan Coromines al seu monumental Diccionari etimològic i complementari. És de suposar que figurarà d'igual forma a l'Onomasticon Cataloniae però no ho he pogut comprovar. Curiosament, Caló*s Cans és justament la forma que figura al plànol de la Colònia de Sant Pere que figura a una mena de guia publicada en castellà, el 1976, La Colonia de Sant Pere d'Artà (Aspectos geográficos, históricos i turísticos), de la qual són autors Joan Josep Barceló i Imma Folchi. I em consta també que l'any 1992 es va liquidar una societat mercantil que es deia Calo's Cans, S.A., perquè en guard el preceptiu anunci inserit a la premsa local.
La meva conclusió provisional, per tant, és que "tractant-se d'un topònim de marina", el Caloscans que escoltam quan la gent d'Artà o de Son Serra de Marina es refereix a la petita cala o al caló, tant pot correspondre a Ca los Cans com, més probablement, a Caló*s Cans. No cal dir que si qualque amable lector pogués procurar-me alguna informació complementària sobre aquest saborós topònim li estaria molt agraït.
