Ca los Cans o Caló's Cans
Un bon amic, Sam Abrams, em demana: «Per què la forma Calaloscans si tota la gent del lloc diuen clarament Caloscans?». Bé, el primer que cal respondre a l'amic i company de lectures i escriptures és que Calaloscans (Editorial Daedalus, 1965; segona edició: Editorial Moll, 1981) no pretenia més que ser el títol d'un llibre, un llibre que, per altra banda, no es proposava centrar-se en la descripció fidel de cap tros de la nostra geografia insular sinó, senzillament, utilitzar o emprar el topònim i el caràcter més aviat sull de la cala "o caló", oberta al mal temps del nord, per a extreure'n o aixecar-ne un petit mite del que, en definitiva, considerava que era una situació col·lectiva. Quedi clar, doncs, d'entrada, que no vaig pretendre utilitzar cap topònim concret com a títol del llibre. El topònim, i el mateix lloc "considerable sols per la seva obertura al mal temps i a la immensitat de la gran badia d'Alcúdia", no varen ser per a mi més que un fort pretext i un estímul poderós. Ja se sap que l'argument del llibre és l'espera d'un Sant Adveniment de la Justícia, en consonància amb l'estesa influència que, en aquella època, tenia una certa visió del futur en bona part del jovent amb una mínima inquietud.
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Una vintena de pobles de Mallorca preparen marxes nocturnes simultànies pel proper 31 de juliol
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.