Un diamant és per a sempre, deia l'eslògan publicitari que
incitava a un dels consums més tacats de sang que hi ha al món. Ara
sembla que s'ha descobert que el comerç del diamant i la lluita pel
control de les mines estan darrere de les més devastadores guerres
d'Àfrica. El coneixement d'aquests fets feia anys que circulava,
sobradament documentat, entre l'àmbit dels lectors de Le Monde
diplomatique i altres publicacions de la mateixa corda. De cop, una
portada del Newsweek i un informe del Banc Mundial (a qui al final
haurem d'agrair la seva preocupació per eradicar la pobresa de la
faç de la terra, com pomposament afirma que es proposa) han fet que
la indústria mundial del diamant i els grans líders del planeta
veiessin la llum. Ara tothom admet amb consternació que els
diamants són el combustible que alimenta les guerres a Angola (on
Savimbi, el líder d'Unita, pot continuar desafiant el govern
gràcies al seu control sobre bona part d'aquest recurs), a la
República Democràtica del Congo (l'ex-Zaire) o a Sierra Leone (on
també el grup guerriller RUF basa la seva força en el control de
diamants que comercialitza a través de Libèria). Les reaccions de
les diferentes parts constitueixen, preses en conjunt, un
monumental exercici d'hipocresia i cinisme.
Vegem, primer, l'informe del Banc Mundial. La tesi principal és
que allò que alimenta els conflictes armats interns no és
l'existència de condicions d'injustícia, desigualtat o opressió de
minories, sinó la possibilitat que grups rebels accedeixin a fonts
de finançament mitjançant el control de recursos. És un informe que
diu part de la veritat però que es mou en una anàlisi de bons (els
governs «legítims», que semblen exemples de democràcia i respecte
cap als drets humans) i dolents (els rebels) i que no dedica ni una
sola frase (heu llegit bé: ni una sola) a la responsabilitat que
pugui tenir la indústria del diamant d'Holanda, els Estats Units i
altres països en els conflictes. Aquesta indústria ha mostrat la
seva preocupació en una reunió celebrada a Anvers, l'epicentre del
comerç mundial de diamants, i ha anunciat mesures de control per
evitar que el sector contribueixi a finançar les llunyanes guerres
africanes. S'ha acordat establir un sistema internacional de
certificació de l'origen de les pedres. Extraordinari: la mateixa
indústria que fins ara s'aprofitava del preu més baix dels diamants
de procedència il·legal reacciona, casualment, en el moment en què
la informació sobre l'origen sagnant dels diamants comença a
afectar les vendes. Una reacció ben característica, que si bé ens
torna a il·lustrar sobre el cinisme del gran capital, ens dóna
alguna esperança sobre el poder dels consumidors per modificar els
hàbits de les indústries.
I ens queden els grans líders mundials, reunits no fa gaire a
Okinawa (Japó) en la darrera cimera del G-7 + Rússia. Els
totpoderosos del món varen dedicar una part del seu valuós temps a
la qüestió i entre les quinze conclusions de l'encontre que varen
llançar al món s'hi trobava la «preocupació per l'agudització de
conflictes armats i crisis humanitàries causades pel tràfic
il·legal de diamants». Fins i tot varen llançar la proposta de la
celebració d'una conferència internacional sobre aquesta realitat,
sota els auspicis de Nacions Unides. M'agradaria poder dir als
primers mandataris del món que això no seria més que un rentat de
cara si no anàs acompanyat d'altres conferències semblants sobre
(per posar alguns exemples) la devastació causada per la indústria
petroliera als pobles indígenes, el cost social de la carrera
d'armaments de les potències nuclears o l'empobriment dels
agricultors dels països del Sud a causa de la política de patents
sobre la vida que fan les transnacionals de l'alimentació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.