Ocupació moderada; abaixem els preus. Ni un llit sense turista, ni un cotxe de lloguer sense xofer. En tenim a bastament, però els volem tots. La desestacionalització passa per ocupar el cent per cent de les places el cent per cent dels dies. Valldemossa transitable és Valldemossa morta. El monocultiu turístic no ha de menester guaret, que la platja és fèrtil i el sol no s'apaga. No hi pot haver treva per als hereus de la balearització. Si ningú no vol pagar per Eivissa, regalem les Pitiüses, dues pel preu d'una, Tanit inclosa. Inventem noves festes: Feria de Abril en Llorito, Sanfermines en Algaida, la Patum d'Alaior, Cascamorras en Santa Eulària, safari de rates a Cabrera.
I si Alemanya ja no ens visita perquè s'han cansat d'estar, menjar i parlar com a casa, dues tasses. Convertim Palma en Berlín... Alemanys no en vendran, però competirem amb la capital oficiosa d'Europa, versió assolellada, caòtica i foradada.
D'esponjament, ni parlar-ne. Els teòrics de la circulació asseguren que a l'ampliació d'una carretera li segueix un augment proporcional del trànsit que suporta. La solució, idò, no és tomar-los, sinó ampliar-los. I com més habitacions, més demanda. Com pot parlar qualcú de posar quotes de turistes, com de llet o d'ametlles? Ni parlar-ne! No es pot tractar un turista com si fos una fruita "arriben com si fossin melicotons de vinya i se'n van com a panses, però ells s'ho faran, amb el càncer de pell, només faltaria ara que a més els haguéssim de subvencionar els tractaments.
Si abaixar els preus no funciona, sempre podem optar per fer com els esquimals, tan hospitalaris, ells: oferir les parelles als visitants, masculins i femenins, que s'avenguin a treure el nas per aquestes quatre illes oblidades. Una mesura que, a més, fomentaria el turisme interior. Milers de peninsulars a la caça de la formenterera, que jo l'he vista abans "per no parlar de les estades-llampec dels costitxers a Llubí o de les santamarieres a Consell, que també n'hi hauria. Banyuts i pagant l'ecotaxa.
Parlant d'ecotaxa, que ningú no pensi que l'anunci de la baixada dels preus és una estratègia intel·ligent, subtil i victimista. «Les coses no van tan bé», diuen, mentre demanen una altra caldereta. «No parlem del Carib, parlem d'aquí. Estam fotuts, i l'impost ens mataria».
