Amb el títol: «Denúncia», el passat 20 de febrer, vaig fer una denúncia pública aquí mateix, aquestes pàgines, de set (7) taxis de Ciutat que una nit concreta estaven a la parada de Son Dureta, no em volgueren donar el servei al qual estaven obligats, malalt a la família, altes hores de la nit, i em deixaren tirat literalment perquè sopaven, digueren i no era veritat, ningú movia les barres, a les dues i mitja de la matinada. Després he tengut més abundància d'informació del que es pot fer a la cafeteria de Son Dureta a altes hores de la nit. Però no m'interessa. El que m'importa i molt és que el personal se'n foti de mi. I és exactament el que feren aquells set (7) «professionals» del volant. Els taxis eren els números: 350, 908, 732, 947, 1083, 484, i 673. Insistesc que, dels fets i de les numeracions en tenc dos testimonis signats. Aquella nit no ajudaren gens ni mica a dignificar el gremi, per cert. No els vaig denunciar a l'Ajuntament, que a la vista de la seva positura de passar amb olimpisme de mi i de la meva pública denúncia, és exactament el que hauria d'haver fet aleshores. Jo sols els demanava una disculpa que no s'ha produïda. L'aniré reclamant periòdicament, paraula. Veurem qui se cansarà primer. Però això no lleva que jo no pugui tenir sensibilitat a bastament com per no saber entendre que, taxistes n'hi ha de xerecs, mitjancers i de bons, com arreu totes les professions. A mi em tocaren els set (7) xerecs, sembla, aquella nit. Mala sort. I que tots ells duen la somada carregada per problemes gremials amb un tuf de «cosa nostra», que no pareix veritat que es produeixi en la democràcia teòricament madura del 2000. Sí, com que quan em toquen la contravora del nas em solc posar nerviós, idò, tira que venga, he anant gratant com el qui no fa res i com més he sabut, més m'he estafaril·lat. Que si alguns, en el seu temps i moment s'aprofitaren d'informació privilegiada i compraren arreu llicències «interines» a preu de baleigs, i que després es transformaren en perfectament legals i efectives per obra i gràcia de l'Esperit Sant i del decret omplidor de milions les butxaques de tres o quatre. I un parell més d'etcèteres.
Ho deia també perquè aquests darrers temps tornen anar molt remoguts, ells, els taxistes. Sí, el caliu cova, no ho dubteu. Els de Ciutat perquè estan gelosos de la càrrega i descàrrega de clients a l'aeroport. Els dels pobles perquè es veu que se'ls exigeix un contracte, un fax, un paper del client per poder carregar-lo. I que no hi ha dret, punyema, que «noltros pagam també l'IAE, i la nostra assegurança d'autònoms!» «O jugam tots o rompem el joc de cartes!« «Que les llicències de taxi són més cares a Ciutat? Idò que s'hi posin oli!» I venga, tots contra tots, vaga i taps de genteta que arriba aquí i s'en redefot del problema però l'ha de sofrir en temps de les seves preuades, esperades vacances, i: això és femta a la imatge turística mallorquina i no l'ecotaxa...! Nervis a flor de pell, alguna estamanejada que no importaria, però, ja saben vostès, qualque pic les mans són més llargues que les paraules. I les raons a nivell del trespol. Mentre, i en la més absoluta tranquil·litat, clandestinitat afirm jo ara i aquí, tot un estol de furgonetes «Mercedes» model «Vito», generalment de color gris, matrícula IB, van i vénen d'arribades i sortides de l'aeroport carregant i descarregant dotzenes, grosses de dotzenes d'«amics» que van o vénen d'Alemanya, teòricament convidats, gentilment, hem de suposar en la nostra ingenuïtat, que gratuïtament transportats i allotjats a pisets, xaletons, apartaments de Cala Bona, Cala Millor, Sa Coma, Can Picafort, Port de Pollença... I no he sabut trobar cap professional del transport públic ni de l'hostaleria, tan vius, tan bel·ligerants, ells, que manifestàs públicament la més petita protesta sobre el particular. Ara que, ja dic, tampoc no m'escolteu gaire. Jo, com en Seatle, l'indi, el fill de la terra, també us puc dir: «No puc entendre-ho de cap manera, però no és preocupant per a vosaltres, jo sols som un salvatge».
